Volta al món 2010

Operació retorn

2010-12-23T12:00:00.025+01:00

Dimarts dia 21 de desembre he començat la meva operació retorn a casa per terra, mar i aire. He deixat la península del Sinaí (Egipte) i he creuat el Mar Roig amb ferri fins a Aqaba (Jordània). Per cert, si algú està pensant en fer aquest trajecte li aconsello que malgrat s’hagi de pagar taxes de sortida a Israel, el faci per terra. Els retards i cancel·lacions son constants en aquesta lamentable companyia de ferris.

Dimecres dia 22 de desembre he creuat Jordània de sud a nord amb autobús fins arribar a Amman. Per la tarda, m’he dedicat a actualitzar el blog.

Dijous dia 23 de desembre he volat d’Amman a Barcelona i aquí s’acaba el meu viatge de volta al món.

Falafel

2010-12-22T12:00:00.005+01:00

Als països del mitjà orient es pot menjar be i per un preu molt econòmic. El Falafel és un plat típic amb diverses variants i que a mi m'encanta.

Península del Sinaí

2010-12-21T12:00:00.113+01:00

Divendres dia 17 de desembre he decidit creuar el Mar Roig per anar a passar els últims dies del viatge a la península del Sinaí a Egipte. Després de tot el dia de trajecte he arribat a Dahab, una ciutat turística de costa ideal pels amants del diving i snorkeling.

Dissabte dia 18 de desembre és un d’aquells dies que tot et surt malament. El meu propòsit era anar fins al Monestir de St. Katherine i fer-hi nit. Segons la guia de viatge hi ha un autobús públic cada dia però en realitat això era fa uns anys. Després de tornar de l’estació d’autobusos he localitzat un hotel que m’ofereix fer l’excursió a St. Katherine i pujar al Mt. Sinaí per la nit. Però aquesta nit no podrà ser perquè demà diumenge el monestir està tancat i per tant no hi ha excursió. Doncs ho hauré de deixar per demà. Avui tinc el dia lliure a Dahab però vull aprofitar que al mateix hotel hi ha un altra excursió al Blue Hole, un dels llocs macos pel diving, per fer snorkeling durant un parell d’hores. A l’hora de sortida em presento a la recepció de l’hotel però després d’un hora ningú em passa a recollir. Pregunto que coi passa i resulta que degut al mal temps, fa molt vent, s’ha cancel·lat l’excursió. I és que quan alguna cosa pot anar malament va molt pitjor.

Després de tantes gestions infructuoses he anat a fer un tomb per Dahad tot esperant que demà les coses vagin millor.

Diumenge dia 19 de desembre he aconseguit anar a fer snorkeling al Blue Hole. El lloc situat a menys de mig hora de Dahad té un accés molt fàcil des la platja i per tant hi ha força gent fent snorkeling i també diving. El Blue Hole és un forat profund d’uns cent metres de diàmetre i rodejat de corals. Malgrat ja ho havia havia experimentat abans, nedar enmig de milers de peixos de colors és formidable.

Dilluns dia 20 de desembre poc abans de mitja nit hem sortit de Dahab amb una furgoneta en direcció al Monestir de St. Katherine. Un cop allà, al voltant de la una de la matinada hem començat a caminar cap al cim del Mt. Sinaí. El guia ens ha dut per un camí molt més fàcil del previst. Després d’un parell hores caminant sota una lluna plena hem arribat al tram final amb 750 esglaons. Durant dues hores i mitja m’he abrigat amb una manta llogada a preu d’or a un beduí tot esperant la sortida del sol.

Després de baixar del Mt. Sinaí hem fet una breu visita al Monestir de St. Katherine.

Després d’una bona migdiada he passat la resta de la tarda gaudint del relax que ofereix Dahab.

Penguin Village

2010-12-20T17:00:00.000+01:00

A Dahab, una localitat de la costa de la península del Sinaí (Egipte), m'he allotjat durant uns dies al Penguin Village. Aquí m'he relaxat els últims dies del meu viatge.

Pound d'Egipte

2010-12-20T12:00:00.000+01:00

Matrícula d'Egipte

2010-12-19T12:00:00.003+01:00

Sakara

2010-12-18T12:00:00.008+01:00

La Sakara potser serà l'última cervesa del viatge!

Actualització del blog

2010-12-17T17:00:00.000+01:00

Aquest és un post informatiu per tots aquells que seguiu el blog. A dia d'avui ja estant disponibles les cròniques dels següents països:

- Iran

- Israel

Aqaba

2010-12-17T12:00:00.012+01:00

Dimecres dia 15 de desembre he passat el matí actualitzant el blog. Per la tarda, he anat a fer un tomb per Aqaba situada a 12 km del meu hotel. La veritat és que hi poca cosa per veure i després d’una hora passejant he tornat a l’hotel.

Dijous dia 16 de desembre he continuat actualitzant el blog fins l’hora de dinar quan he decidit anar de nou a Aqaba perquè el restaurant de l’hotel no m’agrada massa. A la tornada, he anat a passejar per la platja coincidint amb la posta de sol.

Dinar de Jordània

2010-12-16T17:00:00.000+01:00

Matrícula de Jordània

2010-12-16T12:00:00.000+01:00

Wadi Rum

2010-12-15T12:00:00.077+01:00

Dilluns dia 13 de desembre hem sortit de Petra per anar fins al desert de Wadi Rum. El pla era anar a passar la nit en un campament al mig del desert. Però de bon matí el temporal de fred e inclús neu a les muntanyes semblava que ens espatllaria els nostres plans. No obstant, a l’arribada a Wadi Rum els núvols han desaparegut i hem gaudit d’un dia preciós al desert. Hem fet una volta amb un beduí pel desert amb el seu 4x4 mig destartalat. Molts cops semblava que quedaríem ensorrats però el beduí se n’ha sortit i ens ha acabat duent als punts més coneguts de Wadi Rum.

Al capvespre hem arribat al campament on passarem la nit. He pogut gaudir d’una posta de sol excel·lent al capdamunt d’una roca i només escoltant el silenci. Un final magnífic!

Després de sopar i al voltant d’un foc els beduins s’han animat a cantar i tocar un instrument típic mentre la resta acompanyaven amb les mans. Hem passat una estona molt agradable abans d’anar a dormir.

Dimarts dia 14 de desembre hem passat una nit gèlida al desert però les mantes han estat més que suficients i la sensació no ha estat de fred. Després d’esmorzar ens hem acomiadat dels beduins i hem anat fins a Aqaba. Aquí s’ha acabat el meu viatge amb el Hassan, un taxista molt diferent a tots els que m’he trobat abans. Va començar sent el meu taxista i ha acabat sent un amic de confiança que s’ha esforçat per fer-me un trajecte per Jordània al meu gust i pressupost. Tinc que donar les gràcies de nou als meus amics Marc i Lluis per la seva recomanació que més aviat ha estat un gran regal.

Petra

2010-12-13T12:00:00.096+01:00

Dissabte dia 11 de desembre he passejat una estona per la Reserva Natural de Dana, una vall amb un ecosistema divers. Malgrat l’interès del lloc, no he volgut baixar al fons de la vall i he preferit fer una ullada ràpida per no fer massa tard.

A migdia finalment hem arribat a Petra per visitar el punt de major interès de Jordània. Malgrat la pluja inicial i una posterior tempesta de sorra, he pogut fer la visitar i gaudir d’aquesta joia arqueològica. No tinc paraules per explicar la sensació de descobrir aquesta meravella. Quan un visita un lloc que tothom en parla molt i molt be hi ha el risc que finalment no compleixi amb les expectatives creades. Petra no només compleix sinó que supera i de llarg qualsevol expectativa prèvia. Aquestes restes arqueològiques son un d’aquells llocs del món que s’han de veure com a mínim un cop a la vida.

Durant la visita d’avui m’he fet una idea de tot el conjunt i espero demà poder veure amb més calma cada àrea. M’ha sobtat enormement la immensitat de Petra. Es triguen unes dues hores fins arribat al monestir situat al capdamunt d’una muntanya després de caminar sis o set kilòmetres des de l’entrada.

Diumenge dia 12 de desembre m’he aixecat aviat i a les vuit en punt he entrat de nou a Petra. El temps fred i el fort vent feia que la sensació fos gèlida. Caminant poc a poc he entrat en calor i sortosament el dia aviat ha anat millorant.

A migdia m'he vist obligat a marxar perquè el temps ha començat a empitjorar i el vent aixecava cada cop més sorra anul·lant tota la visibilitat.

Mar Mort

2010-12-11T12:00:00.088+01:00

Divendres dia 10 de desembre hem viatjat fins a Madaba per veure els famosos mosaics que hi ha en aquesta ciutat.

Hem pujat al Mt. Nebó, la muntanya sagrada on Moisès va morir després de proclamar haver vist la terra promesa.

Arribar al Mar Mort i banyar-s’hi és una experiència singular. Surar en aquesta aigua és senzill degut al seu grau de salinitat. El tractament amb fangs del Mar Mort és també reconegut pels seus beneficis per la pell i vaig aprofitar per provar-ho.

Després hem anat fins a Dana on hem passat la nit. Durant el trajecte hem gaudir de paisatges àrids i força insòlits.

Jerash

2010-12-10T12:00:00.057+01:00

Dijous dia 9 de desembre he començat a viatjar per Jordània i ho faig de la mà del Hassan, un taxista recomanat pels meus amics Marc i Lluís.

El Hassan m’ha recollit a Amman i d’allà hem anat fins a Jerash per visitar els vestigis de la bellíssima ciutat Romana. Després la visita, amb el Hassan hem planificant els següents dies de visites per Jordània i hem arribat a un acord econòmic molt raonable.

Per aprofitar el dia al màxim, ens hem menjat un entrepà dins el cotxe mateix mentre anàvem fins a Ajloun per visitar el seu castell d’origen Àrab.

Hem continuat camí passant per les ruïnes de Pella i la Jordan valley fins arribar a Umm Qais on hem visitat les seves ruïnes Romanes. La característica més destacable d’aquestes ruïnes és la utilització de basalt negre per la seva construcció.

En front dels Alts del Golan (Israel)

Llac de Galilea (Israel)

Jerusalem

2010-12-08T12:00:00.104+01:00

Diumenge dia 5 de desembre he viatjat fins a Jerusalem. Malgrat entre Amman i Jerusalem només hi ha 70 kilòmetres, ha estat un viatge realment complex en el que he trigat més de sis hores. A la frontera d’Israel tot un recital de preguntes, algunes força estúpides, per esbrinar els meus propòsits durant la meva estada a Israel. En qualsevol cas, ja anava molt mentalitzat i amb paciència he aconseguit passar la frontera sense més entrebancs.

Dilluns dia 6 de desembre he passejat una estona per Jerusalem fins l’hora de començar el tour gratuït per la ciutat. Aquest tour té una durada de tres hores i m’ha servit per conèixer una mica de la història llarga d’aquesta ciutat i alhora saber que m’interessa més visitar a posteriori pel meu compte.

Dimarts dia 7 de desembre he pujat a la torre de l’església del Redemptor on he gaudit de la millor panoràmica de Jerusalem.

Després he fet un recorregut per la ciutat semblant al d’ahir però aturant-me allà on em venia de gust. Segurament el Mur de les Lamentacions és un dels punts més atractius de la ciutat. Jerusalem té un casc antic fascinant que caldrien uns quants dies per poder-lo explorar a fons. Dins els antics murs de la ciutat s’identifiquen quatre àrees: jueva, musulmana, cristiana i armènia. Cada àrea té característiques diferencials i pròpies de la religió corresponent. La convivència entre religions és aparentment bona però la opressió jueva sobre la resta és clara. Per mi ha estat molt desagradable passejar per Jerusalem i trobar-me a tot arreu nois i noies de vint anys amb metralletes espectaculars.

M’he quedat sense poder visitar l’interior del Mont del Temple perquè avui estava tancat el seu accés. Aquesta part de la ciutat està gestionada pels musulmans i l’accés és molt limitat.

A la tarda he sortit del casc antic i he comprovat que Jerusalem és una ciutat moderna amb un clar caràcter Israelita on únicament s’hi veuen jueus.

Dimecres dia 8 de desembre he tornat a Jordània fent el camí invers de diumenge passat però avui amb només la meitat de temps. Per la tarda, he fet algunes gestions i he passejat pel centre d’Amman.

Okra

2010-12-07T17:00:00.014+01:00

Aquest plat típic a Israel és un estofat de la planta d'okra amb carn i arròs.

Actualització del blog

2010-12-07T17:00:00.002+01:00

Aquest és un post informatiu per tots aquells que seguiu el blog. A dia d'avui ja estant disponibles les cròniques dels següents països:

- Corea del Nord

- Uzbekistan

- Líban

Shekel d'Israel

2010-12-07T12:00:00.002+01:00

Maccabee

2010-12-06T17:00:00.002+01:00

La Maccabee és la cervesa més popular a Israel.

Matrícula d'Israel

2010-12-06T12:00:00.001+01:00

Amman

2010-12-05T12:00:00.058+01:00

Divendres dia 3 de desembre he fet un tomb per Amman fins acabar perdut pels carrerons del Downtown. Finalment he arribat al Teatre Romà i als seus voltants on m’he aturat una bona estona per gaudir d’aquesta meravella del segle II.

Dissabte dia 4 de desembre he pujat fins a la Ciutadella d’Amman i he estat passejant un parell d’hores per aquesta relíquia arqueològica.

Mansaf

2010-12-04T12:00:00.007+01:00

A Jordània un dels plats típics és el Mansaf que inclou arròs, carn de xai i iogurt.

Trípoli

2010-12-03T12:00:00.075+01:00

Dimarts dia 30 de novembre he agafat un minibus per anar fins a Trípoli al nord del Líban. Després de trobar allotjament he fet un tomb per aquesta ciutat, la segona més important del país. He visitat la Gran Mesquita i els banys de Hammam Al-Jadid.

Dimecres dia 1 de desembre, juntament amb un japonès que he conegut a l’hotel, hem anat fins a Bcharre i allà hem agafat un taxi fins a l’estació d’esquí de Le Cedars. El temps és tant sorprenent càlid que encara no hi ha gens de neu a les muntanyes. A banda de veure el paisatge, hem anat a Le Cedars a veure essers vius mil·lenaris. Aquí hi ha el bosc més conegut del Líban amb alguns exemplars de cedres mil·lenaris. La apreciada fusta de cedre ja era utilitzada pels Fenicis per construir vaixells. El cedre és un arbre que creix molt lentament i amb els anys l’explotació dels boscos ha acabat extingint bona part dels exemplars mil·lenaris. El bosc de Le Cedars, actualment protegit, és un lloc únic per poder veure aquests arbres amb tanta història. El cedre és un símbol al Líban fins al punt que a la bandera del país n’hi ha dibuixat un.

Dijous dia 2 de desembre he pujat a la Ciutadella de Raymond de Saint-Gilles, una fortalesa Creuada del segle XII.

Després de dinar he anat fins a l’aeroport de Beirut i agafar un vol fins a Amman (Jordània).

Al Koura Hotel

2010-12-02T12:00:00.010+01:00

A Trípoli (Líban) m'he allotjat uns dies un allotjament del tot recomanable anomenat Al Koura Hotel.

Lira del Líban

2010-12-01T12:00:00.000+01:00

Beirut

2010-11-30T11:10:00.185+01:00

Dimecres dia 24 de novembre he volat de Tehran (Iran) a Beirut (Líban).

Dijous dia 25 de novembre he visitat Beirut, una ciutat moderna on es respira l'aire del Mediterrani. La seva mesquita és espectacular sobretot de nit. D'altra banda, a la ciutat encara es poden veure edificis afectats pels nombrosos conflictes bèl·lics que ha sofert.

Passejar pel Corniche o costanera arran del Mediterrani ha estat un plaer difícil de descriure i per uns instants m'he traslladat mentalement a la Costa Brava.

Divendres dia 26 de novembre he anat fins a Jbail (Byblos), un poble de pescadors situat a 35 km al nord de Beirut. Jbail té una llarga història arqueològica degut a la seva localització estratègica com a port de l’est del Mediterrani i aquí s’hi van establir Fenicis, Egipcis, Grecs i Romans.

Dissabte dia 27 de novembre he agafat un minibus fins a Baalbek per visitar un dels llocs del Líban amb una història arqueològica més amplia. De ben segur la seva situació al mig de la vall de Bekaa ha contribuït a que les ruïnes romanes de Baalbek siguin les millor conservades de l'Orient Mitjà i amb un reconeixement a nivell mundial.

Diumenge dia 28 de novembre a anat amb minibus cap al sud del Líban fins a Saida (Sidon). Malgrat actualment Saida és més conegut com el lloc on va néixer primer ministre el assassinat del Líban Rafiq Hariri, aquesta població té una llarga història des dels temps dels Fenicis.

Dilluns dia 29 de novembre he anat fins a Sour (Tyre) al sud del Líban i on també hi ha vestigis de l’època dels Fenicis i Romans. Actualment encara hi ha un fort desplegament militar a la zona degut al conflicte quasi permanent entre Líban e Israel pels camps de refugiats Palestins instal·lats a la zona.

Mezze

2010-11-29T12:00:00.025+01:00

Al Líban he provat diversos tipus de Mezze tan típics als països d'Orient Mitjà. Aquest és un tipus de menjar en certa manera comparable a les nostres tapes.

Matrícula del Líban

2010-11-27T12:00:00.001+01:00

Almaza

2010-11-26T12:00:00.002+01:00

L'Almaza és la cervesa més coneguda del Líban i jo després dels 20 dies d'abstinència a Iran ja tenia unes ganes veure una cervesa amb alcohol.

Les vaques no volen, ni volaran!

2010-11-25T12:00:00.002+01:00

Fa dies que em ronda pel cap escriure aquest post. Durant el meu viatge em vaig connectant habitualment a les webs de la premsa de casa nostra. No se massa be perquè últimament estic trobant als mitjans de comunicació bastants articles amb una certa Iranofòbia. Sembla que els agradi fica el dit a la nafra publicant noticies amb titulars espectaculars i quan més negatius respecte a Iran, millor. Potser aquesta és la manera d’aconseguir més audiència i vendre més. M’agradaria saber quans dels periodistes que signen aquestes notícies coneixen Iran de prop. Sincerament, tinc seriosos dubtes que hi hagin estat mai.

A Iran, com tothom ja sap, hi ha actualment instaurat un sistema polític que no és res més que una dictadora, pura i dura. Això per si mateix ja sabem com limita les llibertats de la gent. Ho estàs a favor del sistema o la repressió et perseguirà allà on vagis. Per si no n’hi hagués prou, a Iran aquesta dictadura és de caràcter religiós, Islàmic concretament. A la falta de llibertats, s’hi acumula un conjunt de codis de conducta que condicionen en aquest país la vida del dia a dia. El règim Islàmic inculca uns valors que disten molt de la igualtat de sexes que es proclama al món occidental. Des de ben petits els nens i les nenes van a escoles diferents. Ells son educats per ser homes i elles per ser dones, evidentment segons els cànons que marca el règim.

A Espanya, sense anar més lluny i no fa tants anys, també varem tenir una dictadura que va durar més de trenta anys. En aquest cas la dictadura era de caràcter militar però anava de la mà de l’anomenat Nacional Catolicisme que va condicionar amb els seus valors el comportament de vàries generacions.

Després de quasi onze mesos viatjant per més de quinze països, encara no tinc clar quin és el país que m’ha agradat més. Que un país t’agradi més o menys és una cosa molt personal que cadascú pot valorar de forma diferent. A tots els països he trobat llocs fascinants i paisatges de somni. Malgrat tot, els millors records que m’enduc de cada lloc son els intangibles, les experiències personals i anècdotes viscudes. Malgrat a Iran hi ha força llocs macos per veure, potser no recordi aquest gran país com el més bonic del món. Iran és un país que m’ha sorprès, a banda del rol del tot qüestionable que tenen les dones en aquesta societat, per la seva modernitat. És un país fàcil de viatjar, organitzat, amb sistemes de transport comparables en qualitat als europeus i jo sempre m’hi he trobat segur. Però el millor d’Iran és la seva gent, de ben segur la més hospitalària i generosa que m’he trobat mai.

Durant els últims anys he coincidit amb força viatgers que ja havien conegut Iran. Tots, absolutament tots, m’han parlat meravelles d’aquest país. Però d’altra banda, sempre que he comentat la meva voluntat d’incloure Iran dins el meu itinerari de volta al món, no se perquè tothom que no coneix el país s’estranya i em pregunta si n’estic segur i si no serà massa perillós. Està clar que aquí falla alguna cosa. Perquè hi ha aquest sentiment tant diferent entre els que coneixen Iran i els que no? És que algú està mentint? Doncs, suposo que no. M’inclino a pensar que qui no ha visitat Iran ha escoltat massa notícies negatives dels mitjans de comunicació que han aconseguit crear un corrent d’opinió negatiu vers aquest meravellós país.

Tehran II

2010-11-24T17:00:00.065+01:00

Dilluns dia 22 de novembre he volat de Kerman a Tehran i curiosament a l’avió m’he trobat un altre cop a l’Hamid.

Dimarts dia 23 de novembre he fet les visites que no vaig poder fer el primer dia del tour a Tehran. Primer he anat a visitar el Golestan Palace, residència construïda durant la dinastia Qajar. El conjunt d’edificis i jardins son un oasis de silenci al centre de Tehran.

Després ha anat passejant fins al gran basar, un gran centre comercial de més 20 km de carrerons atapeïts de gent i amb 2000 botigues de tot el que et puguis imaginar. Entre mig he visitat la Imam Khomeini Mosque on no se el perquè està prohibit fer fotografies.

He anat a dinar a un restaurant tradicional de Tehran i molt a prop he visitat el National Jewels Museum. En aquest museu es pot veure un conjunt espectacular de joies i tot tipus de pedres precioses que formaven part de la reialesa durant les dinasties Safavid i Qajar.

Abans de tornar al hotel he anat a passejar una estona per un dels parcs del centre de Tehran.

Istak

2010-11-24T12:00:00.004+01:00

La Istak és un altra cervesa sense alcohol que he provat a Iran.

Firouzeh Hotel

2010-11-23T17:00:00.000+01:00

A Tehran m'he allotjat uns dies al Firouzeh Hotel, un establiment molt recomanable i on l'hospitalitat iraniana del Sr. Mousavi reconforta a qualsevol viatger.

Rial d'Iran

2010-11-23T12:00:00.005+01:00

Kerman

2010-11-22T12:00:00.140+01:00

Dimecres dia 17 de novembre he dedicat el matí a actualitzar el blog a l’hotel de Tehran. A la tarda he volat fins a Kerman. A l’aeroport he conegut a l’Hamid, hem començat a parlar fins que ha arribat l’hora d’embarcar. Després de recollir l’equipatge a Kerman, l’Hamid m’estava esperant a la porta de sortida i m’ha dut fins a l’hotel amb el taxi que ell ha agafat. A l’arribada no m’ha deixat pagar res i a més hem quedat per divendres anar junts a Mahan, la ciutat originaria dels seus pares. Aquest és un clar exemple de l’hospitalitat Iraní.

Dijous dia 18 de novembre he hagut de canviar d’hotel perquè el que he passat la nit estava ple i a més superava de bastant el meu pressupost. He perdut quasi tot el matí perquè no ha estat gens fàcil trobar-ne un altre amb una relació qualitat preu del meu gust.

Després he fet un tomb pel basar i la Jame Mosque. Mentre dinava en un restaurant local a prop del basar, he conegut a l’Azizi. Sense adonar-nos hem xerrat una hora llarga fins que ha aparegut una família, una parella amb un fill petit. L’home també s’ha interessat per la nostra conversa. L’Azizi feia d’intèrpret i més o menys ens hem anat entenent. S’han acabat fent unes fotos de record amb mi. Després amb l’Azizi hem anat a visitar els Hamam-e Ganj Ali Khan, uns grans banys públics ara restaurats i convertits en museu. Després m’he acomiadat de l’Azizi. Qui sap si potser me’l trobaré un altre cop.

Divendres dia 19 de novembre he fet temps durant tot el matí perquè fins després de dinar no havia quedat amb l’Hamid. Ha aparegut amb la seva dona i junts hem anat a visitar Mahan. Primer hem visitat l’Aramgah-e Shah Nematollah Vali, un mausoleu d’un conegut líder Sufi.

Després hem anat fins al Bagh-e Shahzde, uns enormes jardins amb fonts i un palau preciós. Sobta molt com al mig del desert hi pugui haver un lloc com aquest amb tanta abundància d’aigua i zones verdes.

L’Hamid i la seva dona han estat encantadors i hem passat plegats una tarda molt agradable. Quan hem tornat a Kerman he conegut al cunyat de l’Hamid i m’han dut a fer un petit city tour per llocs gens turístics. I abans d’acompanyar-me a l’hotel hem fet un gelat. Ha estat un plaer conèixer aquesta família i gaudir de la seva hospitalitat i generositat.

Dissabte dia 20 de novembre he anat amb savari (taxi compartit) fins a Rayen, un poblet situat a 110 km al sud de Kerman. Un dels grans tresors d’Iran era el Arg-e Bam o ciutadella de Bam. Però el terratrèmol ocorregut al 2003 ho va destrossar tot. Ara encara està en procés de reconstrucció però no es preveu que s’acabi fins d’aquí a uns cinc anys. Per aquesta raó m’he decidit a anar fins a Rayen i visitar el Arg-e Rayen. Malgrat no és comparable a l’antic Arg-e Bam, be a ser una rèplica i té força atractiu.

A la tarda i ja a Kerman, m’he apropat a un dels chaykhaneh o teahouse amb un dels ambients més magnífics que m’he trobat a Iran.

Diumenge dia 21 de novembre he anat a visitar els Kaluts, un àrea desèrtica situada a 140 km de Kerman. A l’estiu en aquest desert s’assoleixen temperatures de més de 60ºC. Per tant, pot arribar a ser perillós endinsar-s’hi sense un guia a ple dia. Molta gent hi passa la nit sota un sostre d’estels. Jo també tenia aquesta intenció a priori però en aquesta època de l’any les nits ja son massa fredes. Els Kaluts son com castells de sorra al mig de la immensitat del desert.

Després de tornada ens hem aturat a Shafi Abad i Shahdad per visitar un antic caravanserai (fonda dels antics viatgers del desert amb els seus camells) i una mesquita respectivament.

Per la tarda, mentre passejava pels carrers de Kerman m’he topat amb un parell de nois: l’Amir Hossein i el Sina. Amb ells he anat a sopar avui. Hem parlat e intercanviant punts de vista sobre Iran i el món occidental. Ha estat el millor punt i final a la meva estada a Kerman.

Delster

2010-11-21T12:00:00.001+01:00

La Delster és un altra cervesa sense alcohol que he provat a Iran.

Matrícula d'Iran

2010-11-20T12:00:00.002+01:00

Kashan

2010-11-17T12:00:00.068+01:00

Dilluns dia 15 de novembre hem anat en taxi fins a Abyaneh, un poblet situat al peu del Mt. Karkas. És un poble pintoresc i molt tranquil. La gent vesteix amb un estil tradicional diferent a la resta d’Iran. Les dones duen el vestit i el mocador de colors mentre que els homes llueixen uns pantalons molt amples. A Abayaneh es parla un antic idioma Persa antecessor de l’actual Farsi que es parla a Iran.

Després hem continuat camí fins a Kashan on hem visitat diversos llocs destacats: les cases antigues de Tabatabaina i Borojerdiha, els bans públics de Soltan Amir Ahmad Hammam i els Fin Garden.

Dimarts dia 16 de novembre hem viatjat en autobús fins a Tehran on després de dinar ha acabat el nostre tour per Iran. Per la tarda, m’he estat organitzant els propers dies a Kerman, al sud d’Iran.

Esfahan

2010-11-15T12:00:00.111+01:00

Divendres dia 12 de novembre hem viatjant amb autobús fins a Esfahan. Després de dinar hem anat a fer un tomb i hem acabat a una botiga de catifes perses. El venedor era un crack i ens ha fet un petit curs introductori per entendre millor aquest món. Finalment totes les noies han acabat comprant una o dues catifes cadascuna. I malgrat els venedors han intentat persuadir-me a mi també, jo m’he mantingut al marge i m’ho he mirat amb certa distància. Realment les catifes perses son precioses i requereixen un treball extraordinari però jo ara mateix no veig la necessitat de comprar-ne.

Dissabte dia 13 de novembre hem visitat Esfahan començant, sota el meu parer, per la part més maca situada als voltants de la plaça Imam: Ali Qapu Palace, Imam Mosque, Sheikh Lotfollah Mosque.

Després hem anat a visitar el Chehel Sutoon i el Hasht Behesht Palace.

Diumenge dia 14 de novembre hem visitat la catedral Vank al barri Armeni de la ciutat. Els frescos del seu interior son espectaculars però no està permès fer fotografies.

Després hem visitat el Monar Jonban amb els seus Shaking Minarets que com a curiositat quan un comença a repicar l’altre el segueix també.

Finalment hem anat fins a la grandiosa Jameh Mosque, un altra meravella d’Esfahan.

Per la tarda, hem fet un passeig pels tres ponts històrics d’Esfahan sobre el riu Zayande: Si-o-Se, Choobi i Khaju.

Yazd

2010-11-12T12:00:00.086+01:00

Dimecres dia 10 de novembre hem viatjat en autobús fins a Yazd. Per la tarda, he fet un tomb pel fantàstic casc antic d’aquesta ciutat. Una de les característiques d'aquesta ciutat és la gran quantitat de torres de refrigeració d'estil tradicional que hi ha als terrats dels edificis. Aquests enginys capten l'aire i el transporten fins a l'interior dels edificis passant per conduccions i un àrea final amb aigua per tal d'augmentar-ne el seu grau d'humitat. El resultat és un agradable aire fresc molt necessari a Yazd tenint en compte la seva situació al mig del desert.

Dijous dia 11 de novembre hem visitat diversos llocs destacats de Yazd. Al matí hem vist: la Tower of Silence, el Fire Temple i els jardins de Doulat Abad.

Per la tarda, hem visitat: la James Mosque, el museu de l’aigua, l’Amir Chakhmagh Complex, la presó d’Alexandre i el gimnàs tradicional Zourkhaneh.

Kebab

2010-11-11T12:00:00.000+01:00

El 80% dels plats que es poden trobar en un restaurant d’Iran son Kebabs i n’hi ha força varietats.

Shiraz

2010-11-10T12:00:00.125+01:00

Dilluns dia 8 de novembre hem anat a visitar Persepolis, la capital de l’antiga Pèrsia ara fa més de 2500 anys. Malgrat la destrucció provocada al voltant de 300 BC per Alexandre El Gran rei de Macedònia, Persepolis encara conserva la magnificència d’aquell antic imperi.

No massa lluny de Persepolis hi ha la Necròpolis o tombes on van ser enterrats els reis de Pèrsia. A l’estil dels grans imperis, els reis Perses van ser enterrats en grans tombes excavades en una muntanya considerada sagrada.

Dimarts dia 9 de novembre he aconseguit, amb el suport de l’agència local, l’extensió el meu visat fins al final de la meva estada a Iran.

Durant el matí hem visitat diversos llocs destacats de Shiraz: la Mansió Zinat-Ol-Molk, les tombes dels poetes Saadi i Hafez, Els jardins de Jahan Nama, la Quran Gate i la tomba de Khajoy-e-Kermani.

I per la tarda, hem continuat visitant Shiraz: el palau de Karim Khan, el Bagh-e Nazar, la Vakil Mosque i el Vakil Basar.

Hoffenberg

2010-11-09T12:00:00.005+01:00

La Hoffenberg és la primera cervesa d'origen Alemany que he provat a Iran i per suposat sense alcohol ja que aquí està absolutament prohibit.

Tehran I

2010-11-08T12:00:00.087+01:00

Divendres 5 de novembre he volat de Tashkent (Uzbekistan) a Tehran (Iran). Ahir a la nit, just abans d’anar a dormir, em vaig assabentar que a Iran les targetes de crèdit occidentals no funcionen i per tant no podré obtenir diners en metàl·lic als caixers automàtics. Per tant, avui m’he hagut de llevar d’hora per anar a un caixer automàtic de Tashkent i treure la màxima quantitat possible de dòlars americans. Malgrat ara tinc diners en metàl·lic, no tinc clar que sigui suficient per passar tots els dies a Iran.

A l’arribada a l’aeroport de Tehran he hagut de fer els tràmits per obtenir el visat. El funcionari de torn ha estat una mica estúpid e inclús m’ha dit que al seu sistema jo constava que havia estat a Iran dos mesos enrere... Jo al·lucinava! Finalment, després d’esperar una estona, m’ha expedit un visat de 15 dies que serà insuficient per la meva estada prevista.

A Iran el més sorprenent és veure a totes les dones tapades amb el clàssic xador. Les dones de família més conservadora el duent negre i van tapades de cap a peus, és molt impactant! Altres dones de família menys religiosa duent amb gràcia un mocador estampat tapant el cabell o inclús alguna deixant a la vista el serrell. En qualsevol cas, el paper de la dona en aquesta societat dista molt de la igualtat de sexes que es proclama al món occidental.

Un altra curiositat és que avui divendres és el dia de descans setmanal i la major part dels comerços estan tancats. Les oficines i administracions tanquen també el dijous per la tarda.

Dissabte dia 6 de novembre he estat tot el dia ocupat gestionant la possibilitat de fer un tour organitzat amb una agència de viatges local. He tingut la sort que avui mateix començava un grup a fer una ruta de 12 dies per Iran i demà mateix ja m’hi afegiré. D’aquesta manera aconseguiré dos grans propòsits: estalviar els diners en metàl·lic que disposo i gestionar més ràpidament l’extensió del meu visat. Malgrat la situació de bloqueig que viu Iran instigada pel govern nord-americà que fa, entre d’altres coses, que els bancs d’Iran estiguin exclosos de qualsevol operació internacional, el pagament del tour el podré fer mitjançant una transferència a un banc de Dubai (Emirats Àrabs). I és que com es diu vulgarment, feta la llei, feta la trampa. L’agència de viatges que organitza el tour i suposo que la major part d’entitats Iranianes tenen comptes bancaris a Dubai per poder continuar treballant amb normalitat.

Diumenge dia 7 de novembre m’he unit al grup del tour per Iran. El grup ja va començar ahir i avui hem començat visitant el Sa’ad Abad Complex, un immens parc de més de 100 hectàrees amb diversos palaus situat al nord de Tehran.

Després de dinar en un restaurant local, hem visitat el museu d’art Reza Abbasi on es pot veure pintures, ceràmica, cal·ligrafia, manuscrits, etc., de l’època pre-Islàmica e Islàmica.

Per la tarda, hem agafat un vol fins a Shiraz on passarem els propers dies.

2a entrevista a la Cadena Ser

2010-11-08T12:00:00.006+01:00

La matinada del diumenge 7 de novembre es va emetre la segona entrevista que em varen fer al programa QUÈ FEU QUE NO DORMIU de la Cadena Ser i dins la secció Volta al món en més de 80 dies. En el següent enllaç podreu escoltar l'entrevista sencera:

Tah-chin

2010-11-07T12:00:00.001+01:00

El primer plat que he provat a Iran s'anomena Tah-chin i està composat de varies capes d'arròs amb una capa superior cruixent i entre mig pollastre.

A Iran, un altre cop incomunicat!

2010-11-06T12:00:00.009+01:00

Ja soc a Iran, un país que promet força sorpreses. Malgrat al principi és molt impactant, ja m’estic acostumant a veure totes les dones tapades.

A Iran torno a estar incomunicat: al blog no puc veure les fotografies, el facebook no funciona i amb el skype també tinc problemes. Només l’email continua en funcionament.

Per cert, a Iran les targetes de crèdit occidentals no funcionen i jo, sense massa diners en metàl·lic, me’n vaig assabentar la nit abans d’arribar. Vaig passar la pitjor nit en molt de temps... Però tranquils que ja ho he solucionat.

Tashkent II

2010-11-05T12:00:00.009+01:00

Dijous dia 4 de novembre he visitat el gran complex religiós de Khast Imom a les afores de Tashkent. En acabar, he continuat passejant per Tashkent fins l’hora de dinar.

Per la tarda, m’he dedicat a actualitzar el blog i preparar-ho tot per demà començar un nou país: Iran.

Fergana

2010-11-04T12:00:00.096+01:00

Diumenge dia 31 d’octubre he volat de Tashkent a Fergana amb la intenció de descobrir durant uns dies aquesta vall. Avui trobar allotjament no ha estat una tasca fàcil i he recorregut alguns kilòmetres fins trobar-ne un adequat i amb una relació de qualitat i preu acceptable.

Dilluns dia 1 de novembre he anat fins a Margilon per visitar una fàbrica de seda on encara utilitzen els mètodes tradicionals i absolutament manuals per elaborar teixits amb seda i cotó.

Després he anat fins a Andijon, un altra de les ciutats de la vall de Fergana. Aquí he començat passejant fins arribar a la plaça Babur on m’he aturat a fer algunes fotografies. Aquesta plaça és coneguda lamentablement per la mort de més 200 persones a mans de la policia Uzbeka el maig de 2005. Les organitzacions internacionals parlen d’una matança de civils que es manifestaven pacíficament. Els seguidors del president Islam Karimov ho expliquen ben diferent i parlen de la mort d’uns quants rebels Talibans arribats des del país veí de Kyrgyzstan.

Després de dinar volia anar a visitar la mezquita Juma i la seva madrassa i he agafat una marshrutka (furgoneta amb una ruta fixa per la ciutat) però m’he acabat perdent. Al final de la ruta el conductor m’ha preguntat on anava i ha començat un l’embolic. Ell no m’entenia perquè no parlava anglès i jo no sabia com explicar-li on volia anar. Al cap d’una estona ha entrar a la marshrutka una senyora que ha tingut la genial idea de trucar a la seva filla que parla anglès. Finalment algú m’ha entès i li ha pogut explicar al conductor que volia visitar la mesquita. Tot aquest embolic no ha servit de gran cosa perquè la visita a la mesquita en qüestió no val massa la pena.

Dimarts dia 2 de novembre he anat amb autobús fins a Kokand, a l’oest de la vall de Fergana, per visitar la ciutat. El trajecte és d’unes dues hores i per tant no tenia massa temps tenint en compte que després havia de tornar a Fergana. Avui també m’he acabat perdent malgrat tenir un plànol de la ciutat. El nom dels carrers no està indicat enlloc i per molt que preguntis ningú t’entén. Al cap d’un hora de caminar per Kokand m’he acabat situant i he tingut el temps just de visitar la mesquita Juma i el Khan’s Palace.

De tornada a Fergana, l’autobús anava pleníssim de gent. Jo era l’únic estranger i tothom al meu voltant em volia preguntar coses però aquí si no parles Uzbek o Rus no hi ha manera d’entendres. No obstant, els hi he pogut fer entendre el meu nom i d’on soc. El més divertit és que de tant en tant escoltava com els uns als altres s’ho anaven explicant i suposo que també deurien fer safareig de mi. M’imagino que pels Uzbeks no és massa habitual trobar-se a un estranger que viatja com un Uzbek més i això els desperta la curiositat.

Dimecres dia 3 de novembre he visitat el museu regional de Fergana i he fet un tomb per Al-Farghoni Park.

A migdia m’he desplaçat amb taxi compartit fins a Tashkent.

Sum d'Uzbekistan

2010-11-03T12:00:00.006+01:00

Gulnara Guesthouse

2010-11-01T12:00:00.020+01:00

El Gulnara Guesthouse a Taskent (Uzbekistan) és un allotjament familiar molt recomanable.