diumenge, 31 d’octubre del 2010

Samarkand

Dijous dia 28 d’octubre he arribat en tren a Samarkand, al bell mig del que havia estat en el seu dia la ruta de la seda. M’he allotjat molt a prop de la plaça Registan, de ben segur un dels llocs més bonics i espectaculars d’Uzbekistan. He fet un tomb pels exteriors però he deixat per demà o passat demà la visita a l’interior de cadascuna de les tres madrasses que hi ha a la plaça Registan.






Divendres dia 29 d’octubre he visitat la mesquita Bibi-Khanym i el seu mausoleu situat enfront. La mesquita està en procés de reconstrucció perquè encara està afectada pel terratrèmol ocorregut l’any 1897.





M’he apropat també fins a la petita mesquita Hazrat-Hizr que després de la seva reconstrucció ha quedat preciosa.







I per acabar la ruta matinal he visitat la gran avinguda de mausoleus coneguda amb el nom de Shah-i-Zinda.





Per la tarda he visitat el mausoleu de Guri Amir, un altra construcció arquitectònica molt espectacular.









Dissabte dia 30 d’octubre he visitat durant tot el matí la plaça Registan amb les seves tres madrasses.













I per la tarda he volat fins a Tashkent.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Manty

A Samarkand he degustat un altre plat típic d'Uzbekistan anomenat Manty, uns farcells de pasta amb carn a l'interior.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Bukhara

Diumenge dia 24 d’octubre un altre dia d’aventures amb taxistes. La veritat és que ja em cansa parlar d’això però és que a tot arreu m’acabo trobant sempre amb personatges indesitjables. Per sort ja els veig venir d’un hora lluny i al final els acabo posant al seu lloc. En resum, després d’agafar tres taxis diferents i més de sis hores de viatge, avui he arribat a Bukhara.

Dilluns dia 25 d’octubre he passejat per Bukhara tot el matí. És una ciutat amb molts atractius per visitar, bàsicament moltes madrasses o escoles islàmiques i algunes mesquites. Actualment a Bukhara només he trobat una madrassa que continuï actuant com a escola islàmica, la resta han estat reconvertides a museus o basars.





















Dimarts dia 26 d’octubre he continuat voltant per Bukhara i per començar he entrat en un museu fotogràfic que m’ha agradat força. He fotografiat algunes de les millors fotos que he vist.




Després he visitat una fortalesa anomenada l'Ark. Després he pujat o, potser millor dit, escalat una torre metàl·lica de 33 mts d’alçada per tal de veure millor l’Ark i també Bukhara en general. Ha estat una prova de vertigen però ha valgut la pena.








Dimecres dia 27 d’octubre he anat a visitar el Emir’s Summer Palace, a uns 6 km al nord de Bukhara. Malgrat m’ho havien venut com un lloc fantàstic, a mi no m’ha semblat tan especial.