La Carlton Cold és una cervesa que he provat a Austràlia i resulta molt suau.
dimecres, 30 de juny del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
Ayers Rock i Alice Springs
Dimarts dia 22 de juny vaig volar fins a Ayers Rock a l’interior de l’illa per poder visitar la famosa muntanya d’Uluru. I només arribar, la primera visita a l’Urulu per gaudir d’una posta de sol espectacular.
Dimecres dia 23 de juny vaig caminar uns 10 km al voltant de l’Urulu per veure més d’aprop aquest roc situat al mig del desert interior d’Austràlia. És precisament la seva singularitat al mig del no res el que fa tan especial aquest lloc.
Curiós nom
Dijous dia 24 de juny vaig dedicar-lo a visitar l’altra part del Parc Nacional Uluru - Kata Tjuta, les muntanyes conegudes com The Olgas. Al matí un sunrise de tot el conjunt i després una caminada de 7,4 km pel Valley of Winds. Per la tarda un altra caminada de 2,6 km pel Walpa Gorge. La caminada del matí va ser mitjanament interessant però la de la tarda és una pressa de pèl en tota regla. Una senzilla gorja d’un parell de kilòmetres i que no té res d’especial. Sota el meu punt de vista els Australians tenen la gran virtut de saber vendre qualsevol cosa d’interès com el millor del món o de l’hemisferi sud o d’Austràlia o d’un estat del país o d’un poble en concret... Realment son uns grans venedors de fum!
El primer Canguro
Al capvespre vaig acabar presenciant per segona vegada una preciosa posta de sol a l’Urulu.
Tot si val per gaudir de la millor panoràmica
Divendres dia 25 de juny vaig traslladar-me en autobús fins a Alice Springs. El preu del trajecte amb l’autobús és una autèntica estafa. Les 6 hores de viatge em varen costar aproximadament 100 €. Crec que és absolutament abusiu però s’aprofiten que no hi ha alternativa.
Dissabte dia 26 de juny vaig passejar per Alice Springs. Primer vaig visitar la base de la Royal Flying Doctor Service que em va agradar força. L’esforç inicial de John Flynn s’ha convertit en un servei mèdic envejable que cobreix 2,3 milions de kilòmetres quadrats de l’interior del territori d’Austràlia.
Per la tarda vaig pujar a l’Anzac Hill per poder veure una bona panoràmica de la ciutat i els seus voltants.
A Alice Springs es pot veure la presència de molts aborígens Australians. El seu estat però és lamentable perquè la major part son alcohòlics i amb un estat de pobresa absolut. És una llàstima que Austràlia no hagi aconseguit la integració dels que van ser els primers habitants de l’illa.
diumenge, 27 de juny del 2010
Carn de Cocodril, Canguro, Emu i Camell
Després d'una temporada menjant molta pasta i massa fast food, ahir vaig aprofitar per anar a un bon restaurant d'Alice Springs per degustar carn típica de la regió. Us he de confessar que abans d'entrar-hi tenia els meus dubtes si m'agradaria o no. Però com es veu a la foto, la presentació del plat de degustació va ser exquisida. La carn de Cocodril anava dins una terrina de pasta de full.
D'esquerra a dreta: Cocodril, Canguro, Emu i Camell
divendres, 25 de juny del 2010
Benas
Amb el Benas he compartit un parell de dies a Ayers Rock. Ell ha estat viatjant un temps per Austràlia i és un futur aspirant a viatger de volta al món.
Etiquetes de comentaris:
Austràlia,
Viatgers pel món
dijous, 24 de juny del 2010
dimarts, 22 de juny del 2010
Melbourne i Sydney
Dimarts dia 15 de juny vaig arribar a Melbourne (Austràlia) procedent de Auckland. La primera impressió va ser d’arribar a una ciutat moderna del primer món, edificis alts, grans avingudes, trànsit i tramvies per tot arreu.
Dimecres dia 16 de juny, juntament amb un parell d’Alemanys amb els que vaig estar a Melbourne, varem agafar el tramvia turístic gratuït que fa una ruta circular al voltant del centre de la ciutat.
Dijous dia 17 de juny vaig continuar visitant la ciutat però ara amb un autobús turístic i també gratuït. Per la tarda, vaig anar a una biblioteca on vaig poder connectar-me Internet gratis per actualitzar el blog.
Divendres dia 18 de juny vaig volar de Melbourne fins a Sydney. Després d’allotjar-me al centre, vaig anar caminant fins al port per gaudir de la panoràmica de més coneguda de Sydney: el Harbour Bridge i l’Opera House. Em va encantar passejar per The Rocks, un àrea a prop del port que va ser el primer assentament europeu a Sydney.
Quan es va fer fosc vaig pujar a la Sydney Tower per gaudir del millor punt d’observació de la ciutat. Les oïdes es tapen durant la pujada amb ascensor dels 300 mts de desnivell. El preu de l’entrada a la Sydney Tower, una mica massa car, incloïa una pel·lícula virtual dels atractius d’Austràlia anomenada OzTrek. Per mi va resultar ser una gran experiència en un cinema amb tres dimensions i amb els seients mòbils que generaven una sensació de vol real.
Dissabte dia 19 de juny vaig apuntar-me al free tour que es fa cada dia i comença al Sydney Town Hall. El passeig dura unes 3 hores i et permet veure la ciutat al mateix temps que rebré algunes explicacions.
Per la tarda vaig anar a visitar l’interior de l’Opera House. Obra de l’arquitecte Jørn Utson, és un edifici singular i el símbol de la ciutat juntament amb el Harbour Bridge. Com a enginyer, vaig al·lucinar amb la resolució de la problemàtica constructiva que comportava aquest edifici.
Diumenge dia 20 de juny vaig agafar un tren per anar fins a Katoomba, a uns 70 km de Sydney, i visitar les Blue Mountains. Vaig fer tres caminades per la zona d’una hora cadascuna. I resumint-ho, no em van semblar res de l’altre món. La gran atracció de l’àrea son els tres turonets anomenats The Three Sisters. Els Australians al·lucinaven amb al que veien per allà i jo em cabrejava cada cop més de veure com perdia el temps veien allò que per mi era ben poca cosa. En qualsevol cas el missatge positiu és que tenim molt d’aprendre dels Australians que son capaços de vendre com atractiu turístic singular el que a casa nostra tenim per tot arreu.
Dilluns dia 21 de juny vaig anar a l’oficina de correus per enviar cap a casa 2,4 kg de guies de viatge. No volia llençar-les perquè em porten massa records! Després i malgrat la pluja intermitent, vaig anar a passejar de nou pel centre de Sydney fins arribar al Mrs Macquarie’s Point i des de allà caminant per la costa fins al Circular Quay.
Des del port vaig agafar un vaixell per creuar la badia de Sydney fins al tranquil poblet de Manly. Després de dinar a la platja veient els surfistes, una caminada de 10 km vorejant la costa fins al pont de Split, a l’altra banda de Manly. I finalment per tornar a Sydney vaig agafar un bus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)