Aotearoa (New Zealand) - illa sud

Dimecres 2 de juny va estar plovent tot el dia i vaig aprofitar per actualitzar el blog i relaxar-me a l’hostal de Picton que fins i tot disposava de spa.

Dijous 3 de juny vaig fer 15 dels 71 km del Queen Charlotte Track per camins boscosos amb paratges ben allunyats de la civilització i vistes meravelloses del fiord de Queen Charlotte. I de tornada a l’hostal, un bany al relaxant spa amb sis noies alhora... Uff quina calor!

Divendres 4 de juny vaig fer ruta amb el cotxe cap al nord oest de l’illa sud passant per la Baia de Tasmània, l’Abel Tasman National Park i fins arribar a la Golden Bay. Vaig tenir un dia assolellat esplèndid que em va fer dubtar si quedar-me a la zona per visitar millor l’Abel Tasman National Park, que s’ho val de ben segut, però finalment vaig decidir fer via perquè el temps que tenia era limitat i quedava encara molta illa sud per visitar.

Dissabte 5 de juny, després de fer nit a Nelson, vaig arribar a Blenheim al ben mig de famosa regió vitivinícola de Marlborough. A la major part dels cellers es poden fer degustacions gratuïtes. Jo vaig triar un parell de cellers per anar a degustar els coneguts blancs que son boníssims! Les varietats més conegudes de la regió son: Sauvignon Blanc, Gewürztraminer, Riesling, Pinot Gris i Pinot Noir.

Després de la ruta dels vins vaig haver d’anar a menjar alguna cosa per tal de pair be i conduir seré fins a Kaikoura.

Diumenge 6 de juny, un altre gran dia, vaig anar amb un catamarà a veure balenes. La costa propera a Kaikoura és coneguda perquè hi ha balenes durant tot l’any. L’abundància d’espècies marines es deguda a les corrents oceàniques i al gran canyó que hi ha a prop de la costa on la profunditat de l’oceà passa bruscament dels 100 mts. fins als 800 mts. provocant una barreja d’aigües càlides i fredes. Durant la navegació varem poder veure un parell de balenes durant l’estona que estaven respirant a la superfície i fins que van decidir enfonsar-se a les profunditats de l’oceà. Les balenes quan estan a la superfície estan com si suressin i només cada cert temps pots veure com respiren perquè expulsen aigua amb aire. Durant l’estona que les balenes estan a la superfície només es pot veure una petita part del seu cos i això recorda als icebergs perquè bona part del seu volum queda sota l’aigua. En el moment que decideixen enfonsar-se pots veure completament la seva cua.

Per la tarda vaig anar a passejar un parell d’hores pel camí que voreja la península de Kaikoura i durant el qual vaig poder veure colònies de foques i gavines.

I per acabar el dia, un tast de vins en un celler a les afores de Kaikoura.

Dilluns 7 de juny vaig conduir tot el dia fins arribar a Franz Josef, la costa oest de l’illa sud. El poble té el mateix nom que la glacera que hi ha a prop.

Dimarts 8 de juny vaig fer un trek per la glacera Franz Josef. Va ser una experiència extraordinària perquè el guia ens va portar per llocs molt estrets on pràcticament no es podia ni passar i per un forat de glaç extraordinari.

Per la tarda vaig traslladar-me a Fox que, situat a només 20 km de Franz Josef, també té el nom de la glacera més propera. A les afores de Fox hi ha el llac Matheson que val molt la pena visitar perquè es poden veure el Mt. Tasman i el Mt. Cook reflectits en les seves aigües. També des de les afores de Fox hi ha una panoràmica fantàstica de la glacera Fox, el Mt. Tasman i el Mt. Cook.

Dimecres 9 de juny vaig fer un trek per la glacera Fox. L’experiència va ser igualment interessant malgrat la caminada sobre el glaç va ser més curta que a la glacera Franz Josef.

Dijous 10 de juny va ser un altre dia de transició conduint per paratges força bonics fins arribar a Te Anau.

Divendres 11 de juny vaig anar a visitar Milford Sound, un dels fiords més espectaculars i coneguts de New Zealand. El trajecte per la carretera fins a Milford Sound té panoràmiques molt maques però en aquesta època de l’any va resultar una mica perillós degut al glaç acumulat en algunes corbes. Un cop a Milford Sound vaig fer un creuer amb un vaixell durant dos hores per visitar el fiord. El temps no era el més adequat per obtenir bones fotografies. El cel estava una mica tapat i hi havia una mica de boira. Malgrat això, el fiord continua conservant la mateixa autenticitat que quan el va descobrir el capità James Cook.

Dissabte 12 de juny vaig anar a visitar la cova de lluernes (“luciérnagas”) situada a l’altra banda del llac Te Anau. La visita no em va acabar de fer el pes perquè no ens varen deixa fer fotos dins la cova i el preu de l'excursió crec que va era una mica desproporcionat. En qualsevol cas, quan estàs dins la cova a les fosques i veus tot de punts de llum al sostre et recorda quan pots contemplar els estels mirant al cel.

Diumenge 13 de juny vaig arribar a Queenstown, una de les ciutats més importants del sud de l’illa. Em va agradar molt passejar per aquesta ciutat amb el seu llac i rodejada per muntanyes actualment nevades.

Dilluns dia 14 de juny, després de deixar el cotxe a l’aeroport de Queenstown, vaig volar fins a Auckland on vaig començar a preparar el viatge cap a Austràlia.