Dijous dia 25 de març vaig relaxar-me passejant per Arequipa. També vaig aprofitar per actualitzar el blog donat que a Bolívia va ser difícil disposar de connexió a Internet.
Plaça d'Armes
Plaça d'Armes
A la tarda vaig visitar el Museu dels Santuaris Andins. Al igual que a Salta (Argentina), Arequipa disposa d’un museu que explica les ofrenes que realitzaven els Inques els seus Déus. Això és perquè en aquesta àrea s’han trobat diverses troballes de nens ofrenats a les muntanyes sagrades per tal que els Déus fossin benèvols. Els Inques creien que així evitarien els terratrèmols i erupcions dels volcans. Juanita és el nom de la bella nena del volcà Ampato que fou descoberta el 8 de setembre de 1995 per l’antropòleg Dr. Johan Reinhard. El Volcà Ampato amb una altitud de 6380 mts. va mantenir durant 500 anys o més aquesta nena Inca que al moment de la seva mort deuria tenir 12 o 14 anys. Per motius de conservació i també de respecte a la cultura no es permès fer fotos dins el museu.
Divendres dia 26 de març vaig aprofitar el matí per donar un cop d’ull als voltants de d’Arequipa amb un City Tour que visitava barris de la ciutat com San Lázaro, Yanahuara, Cayma, Sachaca i Sabandía.
Assortit de colors de llana d'Alpaca
Esglèsia de San Juan Bautista al districte de Yanahuara
La Mansió del Fundador d'Arequipa
Interior de la Mansió del Fundador
Interior de la Mansió del Fundador
Interior de la Mansió del Fundador
Per la tarda vaig acabar de concretar la següent aventura al Canyó del Colca, una excursió de tres dies per un dels paratges més agrestes i espectaculars del Perú.
Manisfestació popular
Plaça d'Armes
Plaça d'Armes
Semana Santa a Arequipa
Diumenge dia 28 de març vaig començar l’excursió al canyó del Colca que actualment es considera el segon més profund del món amb més de 3000 mts. de desnivell. El canyó més profund del món, el canyó de Cotahuasi també està al Perú a uns 200 km. del Colca. Ambdós canyons son molt més profund que el canyó del Colorado que és considerat el tercer.
Formacions rocoses
Davant les formacions rocoses
Formacions rocoses
Però l’excursió va començar moguda... I després d’un parell d’hores, quan estàvem travessant una zona l’alçada va començar a nevar força i en una corba la nostra furgoneta va patinar i després d’entrebesar-nos varem bolcar al mig de la carretera. Sortosament no ens va passar res i de fet a la furgoneta no se li va trencar ni un sol vidre. Malgrat aquest ensurt, varem poder continuar viatge després de posar la furgoneta dempeus altre cop.
Comença a nevar
Dins la furgoneta després de l'accident
Esperant ajuda
Els voltants nevats
Per la tarda i després de dinar a Chivay, porta d’entrada al canyó del Colca, varem començar a endinsar-nos pel canyó fins arribar al capvespre al Mirador del Còndor.
Dilluns dia 29 de març, després de fer nit a Cabanaconde, va començar el trekking que ens havia de dur al fons del canyó, després d’un desnivell de 1200 mts de forta baixada per un camí pedregós i força relliscós. A mi la baixada se’m va fer una mica llarga perquè durant l’ultima hora el meu genoll dret ja em donava mostres d’esgotament. A l’arribada al fons del canyó ens esperava un refrescant bany en una piscina que va ajudar a reconfortar-nos. La nit la varem passar en un campament vora el riu Colca.
Cabanaconde
Panoràmica del desnivell que hem de baixar
Panoràmica del desnivell que hem de baixar
Panoràmica del desnivell que hem de baixar
Territori ideal per les mules
El fons del canyó
Riu Colca
Rebent una explicació del guia al nostre campament
Dimarts dia 30 de març a les 5 de la matinada, abans que sortís el sol, ja estàvem suant a tota màquina pujant pel mateix camí del dia anterior. Això si que era trekking autèntic... Juntament amb un company holandès varem començar a ritme la pujada i sense parar fins al final. El que normalment son aproximadament tres hores de pujada, nosaltres ho varem fer en menys de dos, però quina suada.
Esglèsia de Cabanaconde
Impressionant!
Davant del canyó del Colca
Plaça i esglèsia de Chivay
Bany final a les aigües termals de Chivay
Entrades
