Finalment el dilluns dia 1 de març vaig viatjar de San Salvador de Jujuy a San Pedro de Atacama. Un viatge espectacular pel paisatge. Primer es passa per Purmamarca on vaig tornar a gaudir del Cerro de los 7 Colores. Després comença una pujada que sembla que no s'acabi mai, la Cuesta del Lipán puja i puja fins als 4200 mts. sobre el nivell del mar. Es passa per las Salinas Grandes i després allà enmig del no res, hi ha el Paso de Jama que delimita la frontera entre Argentina i Xile.
Salinas Grandes
Salinas Grandes
Un cop arribat a San Pedro de Atacama, toca conèixer aquest curiós poble. A primera vista sembla un parc temàtic per viatgers per la quantitat de hostels, agències de viatges que ofereixen tours, restaurants de tot tipus. I tot això, en un poble d'aproximadament uns 3000 habitants i amb quatre carrers mal comptats. Antigament aquest poble situat al costat del Salar de Atacama vivia de l'extracció de sal però actualment el turisme s'ha imposat.
San Pedro de Atacama
San Pedro de Atacama
San Pedro de Atacama
Dimarts dia 2 de març vaig passejar pel poble i a la tarda vaig fer una visita fantàstica al Valle de la Muerte i al Valle de la Luna. Allà varem acabar contemplant la posta de sol al capdamunt d'una duna de sorra.
El Valle de la Muerte
Al Valle de la Muerte
Al Mirador de la Cordillera de la Sal
Valle de los Dinosaurios
Volcà Licancabur
Formacions de sal dins el Valle de la Luna
Cabeza del Indio
Anfiteatro
Las Tres Marias
Las Tres Marias
Esperant la posta de sol
Posta de sol al volcà Licancabur
Gaudint de la posta de sol
La Midori
Avui dimecres dia 3 de març m'he llevat a un hora poc apropiada pel meu cos, les 4 de la matinada, per anar a veure els Géisers del Tatio. Després d'un parell d'hores hem arribat al camp geotèrmic del Tatio a 4320 mts. d'alçada. Feia un fred de nassos i a mi no m'ho havien explicat així o sigui que ho he passat força malament al principi. Desprès amb la sortida del sol la temperatura ha començat a pujar.
Escalfant-me de bon matí
Quin fum!
Més Géisers
Imitant a David Copperfield
Géisers del Tatio
El poble de Machuca
Amb unes llames petites i dòcils
Foto del grup
La piscina termal
Gaudint del bany
Per acabar dir-vos que des de San Pedro de Atacama s'ha viscut amb preocupació el terratrèmol ocorregut al sud de Xile. No obstant, aquí no ha tingut cap efecte i la vida ha continuat com sempre.
Uauuuuuuuuuuuuuuu!!
ResponEliminaquina passada!!! m'agradaria tant anar a Xile!!!! a veure si l'any q ve...
Tinc un amic que ha estat fa poc a el Salar de Uyuni i diu que és espectacular.
Ptons
Arraidesssssssss...!!
ResponEliminaper allà on vas tremola la terra... per cert, quan parlem de Midori, de qui estem parlant??
Bona nit i tapat!!
eeei, molt xules les fotos... en vaig prenent nota, que vaig darrera teu :) d'aquí un mes, cap a Ushuaia i desp´res amunt!!
ResponEliminaGaudeix del camí!!
tomás una única pregunta...explícame como has tomado la foto del salto, por que me has dejado flipado!!!
ResponEliminajajajaja....fent plagi dels meus salts, eh!!!!jajaja...No expliquis el secret,boss!!!.
ResponEliminaM'has emocionat, amic, quins records a Atacama, per mi una de les zones més fascinants del planeta terra!!!...
Records a la Midori.....juas, juas,juas...
Un petó,
Lluís
Hello everybody!!!
ResponEliminaDoncs si les fotos de San Pedro de Atacama us van agradar, quan aconsegueixi pujar les del Salar de Uyuni... Pero Bolivia es un pais "diferent" i aqui tot va molt (massa) lent. Take it easy!!!
Salutacions des de Uyuni
I jo també dic arraides de dieuuuu!!!!
ResponEliminaLa cosa ha degut quedar com un cacahuet al sortir d' aquest Caldea natural i a l' aire lliure....
Solta una mica de prenda de la Midori punyetero!!!
Molt guapes les fotos!