Sucre

Dimarts dia 9 de març vaig arribar a Sucre des de Potosí. Va ser un viatge plàcid de només quatre hores en autobús.

Només arribar a Sucre ja t’adones que és una ciutat especial amb un caràcter colonial dels seus edificis. Mentre Potosí era el lloc on els Espanyols feien negocis amb l’extracció de minerals, Sucre era el lloc on vivien habitualment. Bàsicament això fou degut a que Sucre amb una alçada moderada té clima molt suau i quasi primaveral tot l’any. De fet Sucre ha estat durant molts anys la capital de Bolívia malgrat fa uns anys es va decidir traslladar la capitalitat del país a La Paz.

Plaça 25 de Mayo

Prefactura de Chuquisaca

Plaça 25 de Mayo

La Catedral

Plaça 25 de Mayo

El dimecres dia 10 de març va ser el dia maleït de la meva caiguda accidental. Això m’ha deixat un cert regust agredolç de la meva estança a Sucre perquè durant uns dies he hagut de fer una vida massa tranquil·la i quasi monàstica a la que no estic acostumat. Sortir a passejar una mica per la ciutat i seure en algun banc de la plaça principal han estat les meves grans activitats fins que el dissabte dia 13 de març vaig agafar un vol cap a La Paz.

Abans de marxar de Sucre vaig visitar la Casa de la Libertad on el 6 d’agost de 1825 es va declarar la independència de Bolívia i per tant l’edifici té un alt contingut simbòlic per tots el Bolivians.

Casa de la Libertad

Patí interior

Simón Bolívar, el primer president de Bolívia

Degut el meu estat físic he hagut de transformar la motxilla en una maleta amb rodes.