Sumatra

Divendres dia 30 de juliol he anat a l’aeroport de Pangkalan Bun (Kalimantan) per buscar un vol cap a Yakarta (Java). Sabia que seria complicat perquè ahir a l’oficina de la ciutat ja em varen dir que el vol estava ple. A les 9 del matí m’he apuntat el novè en una llista d’espera i al cap de dues hores he aconseguit comprar el bitllet. Un cop més a Àsia es compleix la dita: "everything is possible!". Un cop a Yakarta, buscar un vol fins a Medan (Sumatra) ha estat fàcil.

A l’aeroport de Medan m’ho he passat pipa torejant als taxistes i sortint de la terminal amb els motxilles buscant un becak (moto amb sidecar). Més barat i molt més divertit! Un cop a la ciutat de Medan jo no m’he divertit tant perquè tots els allotjaments estaven plens i ha acabat claudicant i pagant 25 euros per una habitació d'un hotel de luxe. Encara que pugui semblar un allotjament barat, el meu pressupost és de només 10 euros diaris...

Dissabte dia 31 de juliol he anat a la terminal de bus i m’he colat en un bus local fins a Parapat a tocar del Llac Toba. El bus ha estat un altra experiència de masses: 50 indonesis i jo. Molt autèntic per un preu de 2 euros durant 4,5 hores de viatge! Després he agafat un ferri pel Llac Toba fins a la península de Tuk Tuk a l’illa de Simosir. Al ferri he conegut unes franceses que m’han parlat molt be de l’allotjament on anaven i m’hi he apuntat, un gran encert!

Diumenge dia 1 d’agost he llogat una moto per anar a fer una volta per l’illa. Pensava que donar la volta a l’illa de Simosir serien unes tres hores com a molt però finalment n’he estat quasi sis hores i he acabat baldat de l’esquena i cremant dels braços pel sol. La banda nord de l’illa m’ha sorprès per la simpatia de la gent. Tothom em saludava amb la típica frase: "Hello mister!". I quan dic tothom vull dir tothom. M’he atipat de contestar: "Hello, hello". Per un moment he parat la moto i m’he mirat a l’espill per veure si duia alguna cosa al casc... A la banda nord de l’illa no he trobat cap turista i suposo que la gent els fa gràcia veure’n algun esporàdicament. Quan he arribat a Pangururan, a l’altra banda de l’illa, ja he començat a trobar algun turista amb moto i s’ha acabat l’expectació al meu pas.

Dilluns dia 2 d’agost m’he relaxat visitant la península de Tuk Tuk, l’àrea en teoria més turística de l’illa però que estranyament està buida. Aquesta curta estada al Llac Toba m’ha encantat tan pel seu entorn agradable com pel clima més fresc degut a l’alçada. És un bon lloc per trobar pau i tranquil·litat.