Divendres 5 de novembre he volat de Tashkent (Uzbekistan) a Tehran (Iran). Ahir a la nit, just abans d’anar a dormir, em vaig assabentar que a Iran les targetes de crèdit occidentals no funcionen i per tant no podré obtenir diners en metàl·lic als caixers automàtics. Per tant, avui m’he hagut de llevar d’hora per anar a un caixer automàtic de Tashkent i treure la màxima quantitat possible de dòlars americans. Malgrat ara tinc diners en metàl·lic, no tinc clar que sigui suficient per passar tots els dies a Iran.
A l’arribada a l’aeroport de Tehran he hagut de fer els tràmits per obtenir el visat. El funcionari de torn ha estat una mica estúpid e inclús m’ha dit que al seu sistema jo constava que havia estat a Iran dos mesos enrere... Jo al·lucinava! Finalment, després d’esperar una estona, m’ha expedit un visat de 15 dies que serà insuficient per la meva estada prevista.
A Iran el més sorprenent és veure a totes les dones tapades amb el clàssic xador. Les dones de família més conservadora el duent negre i van tapades de cap a peus, és molt impactant! Altres dones de família menys religiosa duent amb gràcia un mocador estampat tapant el cabell o inclús alguna deixant a la vista el serrell. En qualsevol cas, el paper de la dona en aquesta societat dista molt de la igualtat de sexes que es proclama al món occidental.
Un altra curiositat és que avui divendres és el dia de descans setmanal i la major part dels comerços estan tancats. Les oficines i administracions tanquen també el dijous per la tarda.
Dissabte dia 6 de novembre he estat tot el dia ocupat gestionant la possibilitat de fer un tour organitzat amb una agència de viatges local. He tingut la sort que avui mateix començava un grup a fer una ruta de 12 dies per Iran i demà mateix ja m’hi afegiré. D’aquesta manera aconseguiré dos grans propòsits: estalviar els diners en metàl·lic que disposo i gestionar més ràpidament l’extensió del meu visat. Malgrat la situació de bloqueig que viu Iran instigada pel govern nord-americà que fa, entre d’altres coses, que els bancs d’Iran estiguin exclosos de qualsevol operació internacional, el pagament del tour el podré fer mitjançant una transferència a un banc de Dubai (Emirats Àrabs). I és que com es diu vulgarment, feta la llei, feta la trampa. L’agència de viatges que organitza el tour i suposo que la major part d’entitats Iranianes tenen comptes bancaris a Dubai per poder continuar treballant amb normalitat.
Diumenge dia 7 de novembre m’he unit al grup del tour per Iran. El grup ja va començar ahir i avui hem començat visitant el Sa’ad Abad Complex, un immens parc de més de 100 hectàrees amb diversos palaus situat al nord de Tehran.
A l’arribada a l’aeroport de Tehran he hagut de fer els tràmits per obtenir el visat. El funcionari de torn ha estat una mica estúpid e inclús m’ha dit que al seu sistema jo constava que havia estat a Iran dos mesos enrere... Jo al·lucinava! Finalment, després d’esperar una estona, m’ha expedit un visat de 15 dies que serà insuficient per la meva estada prevista.
A Iran el més sorprenent és veure a totes les dones tapades amb el clàssic xador. Les dones de família més conservadora el duent negre i van tapades de cap a peus, és molt impactant! Altres dones de família menys religiosa duent amb gràcia un mocador estampat tapant el cabell o inclús alguna deixant a la vista el serrell. En qualsevol cas, el paper de la dona en aquesta societat dista molt de la igualtat de sexes que es proclama al món occidental.
Un altra curiositat és que avui divendres és el dia de descans setmanal i la major part dels comerços estan tancats. Les oficines i administracions tanquen també el dijous per la tarda.
Dissabte dia 6 de novembre he estat tot el dia ocupat gestionant la possibilitat de fer un tour organitzat amb una agència de viatges local. He tingut la sort que avui mateix començava un grup a fer una ruta de 12 dies per Iran i demà mateix ja m’hi afegiré. D’aquesta manera aconseguiré dos grans propòsits: estalviar els diners en metàl·lic que disposo i gestionar més ràpidament l’extensió del meu visat. Malgrat la situació de bloqueig que viu Iran instigada pel govern nord-americà que fa, entre d’altres coses, que els bancs d’Iran estiguin exclosos de qualsevol operació internacional, el pagament del tour el podré fer mitjançant una transferència a un banc de Dubai (Emirats Àrabs). I és que com es diu vulgarment, feta la llei, feta la trampa. L’agència de viatges que organitza el tour i suposo que la major part d’entitats Iranianes tenen comptes bancaris a Dubai per poder continuar treballant amb normalitat.
Diumenge dia 7 de novembre m’he unit al grup del tour per Iran. El grup ja va començar ahir i avui hem començat visitant el Sa’ad Abad Complex, un immens parc de més de 100 hectàrees amb diversos palaus situat al nord de Tehran.
Després de dinar en un restaurant local, hem visitat el museu d’art Reza Abbasi on es pot veure pintures, ceràmica, cal·ligrafia, manuscrits, etc., de l’època pre-Islàmica e Islàmica.
Per la tarda, hem agafat un vol fins a Shiraz on passarem els propers dies.
Per la tarda, hem agafat un vol fins a Shiraz on passarem els propers dies.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada