Operació retorn

Dimarts dia 21 de desembre he començat la meva operació retorn a casa per terra, mar i aire. He deixat la península del Sinaí (Egipte) i he creuat el Mar Roig amb ferri fins a Aqaba (Jordània). Per cert, si algú està pensant en fer aquest trajecte li aconsello que malgrat s’hagi de pagar taxes de sortida a Israel, el faci per terra. Els retards i cancel·lacions son constants en aquesta lamentable companyia de ferris.

Dimecres dia 22 de desembre he creuat Jordània de sud a nord amb autobús fins arribar a Amman. Per la tarda, m’he dedicat a actualitzar el blog.

Dijous dia 23 de desembre he volat d’Amman a Barcelona i aquí s’acaba el meu viatge de volta al món.

Falafel

Als països del mitjà orient es pot menjar be i per un preu molt econòmic. El Falafel és un plat típic amb diverses variants i que a mi m'encanta.

Aqaba

Dimecres dia 15 de desembre he passat el matí actualitzant el blog. Per la tarda, he anat a fer un tomb per Aqaba situada a 12 km del meu hotel. La veritat és que hi poca cosa per veure i després d’una hora passejant he tornat a l’hotel.

Dijous dia 16 de desembre he continuat actualitzant el blog fins l’hora de dinar quan he decidit anar de nou a Aqaba perquè el restaurant de l’hotel no m’agrada massa. A la tornada, he anat a passejar per la platja coincidint amb la posta de sol.

Dinar de Jordània

Matrícula de Jordània

Wadi Rum

Dilluns dia 13 de desembre hem sortit de Petra per anar fins al desert de Wadi Rum. El pla era anar a passar la nit en un campament al mig del desert. Però de bon matí el temporal de fred e inclús neu a les muntanyes semblava que ens espatllaria els nostres plans. No obstant, a l’arribada a Wadi Rum els núvols han desaparegut i hem gaudit d’un dia preciós al desert. Hem fet una volta amb un beduí pel desert amb el seu 4x4 mig destartalat. Molts cops semblava que quedaríem ensorrats però el beduí se n’ha sortit i ens ha acabat duent als punts més coneguts de Wadi Rum.

Al capvespre hem arribat al campament on passarem la nit. He pogut gaudir d’una posta de sol excel·lent al capdamunt d’una roca i només escoltant el silenci. Un final magnífic!

Després de sopar i al voltant d’un foc els beduins s’han animat a cantar i tocar un instrument típic mentre la resta acompanyaven amb les mans. Hem passat una estona molt agradable abans d’anar a dormir.

Dimarts dia 14 de desembre hem passat una nit gèlida al desert però les mantes han estat més que suficients i la sensació no ha estat de fred. Després d’esmorzar ens hem acomiadat dels beduins i hem anat fins a Aqaba. Aquí s’ha acabat el meu viatge amb el Hassan, un taxista molt diferent a tots els que m’he trobat abans. Va començar sent el meu taxista i ha acabat sent un amic de confiança que s’ha esforçat per fer-me un trajecte per Jordània al meu gust i pressupost. Tinc que donar les gràcies de nou als meus amics Marc i Lluis per la seva recomanació que més aviat ha estat un gran regal.

Petra

Dissabte dia 11 de desembre he passejat una estona per la Reserva Natural de Dana, una vall amb un ecosistema divers. Malgrat l’interès del lloc, no he volgut baixar al fons de la vall i he preferit fer una ullada ràpida per no fer massa tard.

A migdia finalment hem arribat a Petra per visitar el punt de major interès de Jordània. Malgrat la pluja inicial i una posterior tempesta de sorra, he pogut fer la visitar i gaudir d’aquesta joia arqueològica. No tinc paraules per explicar la sensació de descobrir aquesta meravella. Quan un visita un lloc que tothom en parla molt i molt be hi ha el risc que finalment no compleixi amb les expectatives creades. Petra no només compleix sinó que supera i de llarg qualsevol expectativa prèvia. Aquestes restes arqueològiques son un d’aquells llocs del món que s’han de veure com a mínim un cop a la vida.

Durant la visita d’avui m’he fet una idea de tot el conjunt i espero demà poder veure amb més calma cada àrea. M’ha sobtat enormement la immensitat de Petra. Es triguen unes dues hores fins arribat al monestir situat al capdamunt d’una muntanya després de caminar sis o set kilòmetres des de l’entrada.

  

Diumenge dia 12 de desembre m’he aixecat aviat i a les vuit en punt he entrat de nou a Petra. El temps fred i el fort vent feia que la sensació fos gèlida. Caminant poc a poc he entrat en calor i sortosament el dia aviat ha anat millorant.
 

A migdia m'he vist obligat a marxar perquè el temps ha començat a empitjorar i el vent aixecava cada cop més sorra anul·lant tota la visibilitat.