divendres, 29 de gener del 2010

Chiloé

Arribar a l'illa de Chiloé ha estat com fer una pausa en el viatge. Un lloc on el temps passa poc a poc. La gent és encantadora i gratament amable. Un lloc on, malgrat tot, la cultura i les costums del passat es conserven. I per si no ni havia prou amb l'entorn, el hostel on he estat les darreres 5 nits és una meravella.

El diumenge dia 24 vaig arribar a Ancud procedent de Bariloche i fent escala a Puerto Montt.







El dilluns dia 25 vaig decidir prendre'm el dia molt tranquilament i visitar caminant la ciutat d'Ancud: la plaça d'armes, la catedral, el museu regional, el moll, el mercat municipal, la fira d'artesania i el Fort de San Antonio.









Ancud, Chiloé i Xile en general van patir un gran terratremol l'any 1960 de consequències fatídiques. Al museu regional d'Ancud s'hi troben fotografies que mostren com era abans la ciutat i la posterior catàstrofe.
Ancud abans del terratremol i tsunami

Ancud després de la catàstrofe

El dimarts dia 26 vaig contractar una excursió per veure algunes de les Esglesies de Chiloé. A tota l'illa hi ha més de 150 esglesies, 16 de les quals han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més de veure esglesies, l'excursió d'un dia va permetre fer-me una primera idea de l'illa i dels seus pobles.





Nercón


El dimecres dia 27 vaig fer la visita a la Pingüinera de Puñihuil. A diferencia de Punta Tombo, a Puñihuil hi ha dos espècies diferents: els Pingüins de Magallanes i els Pingüins de Humboldt. La visita es fa en una barca per tal de veure els pingüins que estan en diversos illots. Després d'haver estat a Punta Tombo dubtava si valdria la pena fer aquesta visita. Realment crec que si un vol veure pingüins és molt millor Punta Tombo perquè n'hi ha molts més i els tens a tocar. Malgrat tot, els paisatges que hi ha fins arribar a Puñihuil son fantàstics i el guia ens va explicar força curiositats Chilotes.



Formació rocosa anomenada l'Ós per la seva semblança

Platja de la Mar Brava


El meu últim dia a Chiloé, el dijous dia 28, volia anar un lloc una mica més verge i finalment vaig aconseguir algú per anar a la Península Lacuy. Varem visitar el museu prehistòric Puente Quilo, el Fort Ahui, el Far Corona i diverses platges de la vesant de l'Oceà Pacífic. Per cert, de pacífic res de res, l'Oceà Pacífic és un oceà molt més brau que l'Oceà Atlàntic.















I avui, divendres dia 29 de gener, he arribat a Puerto Montt (o Muerto Montt com l'anomenen alguns per mofar-se'n). Aquí comença una nova etapa que promet ser força interessant. Avui agafaré un vaixell que m'ha de dur a Puerto Natales al sud de Xile passant per fiords i glaceres durant 4 dies i 3 nits. Durant aquest dies estaré incomunicat fins que arribi a Puerto Natales el proper dilluns. Això si el temporal ens ho permet perquè de moment ja sortirem amb 12 hores de retràs degut al mal temps que fa al Golf de Penas i que ha impedit arribar a temps al vaixell mentre feia la ruta inversa, de Puerto Natales a Puerto Montt.

dijous, 28 de gener del 2010

Mitologia Chilota

La mitologia Chilota encara es conserva a l'illa i se'n troben referències en alguns parcs públics: