dimarts, 19 de gener de 2010

Esquel

Després de visitar l’àrea de Península Valdés, la meva intenció era creuar la Patagònia de est a oest amb el Tren Patagònic. Aquest és un tren que va de Viedma a Bariloche i circula un cop per setmana en cada sentit. I dic que era perquè finalment no ha pogut ser degut a la total ocupació que hi ha en aquestes dates a tot arreu a l’Argentina. Per tant, vaig haver d’improvisar un recorregut alternatiu.

El divendres dia 15 vaig agafar un bus que després de 9 hores i 600 km em12 va dur de Puerto Madryn a Esquel, una recorregut similar al del Tren Patagònic però en una latitud inferior. El viatge va ser increïble, sota el meu punt de vista, perquè després de 450 km de veure únicament estepa patagònica poc a poc amb la proximitat dels Andes la vegetació canvia al mateix temps que canvia la climatologia i la pluviometria passant 200 ml de pluja anual a més de 1000 ml.


La primera impressió a Esquel és que tot i ser estiu fa fresca i a la nit es fa necessari abrigar-se.


El dissabte dia 16 vaig agafar un tren de vapor que és una relíquia històrica i que funciona només a nivell turístic. És un tren et transporta a un època en que realitzava un trajecte de més de 400 km a una velocitat màxima de 40 km/hora. Segons explicava la guia del tren, quan els viatgers es cansaven d’anar asseguts als bancs de fusta i volien estirar les cames, baixaven del tren i caminaven en paral•lel al seu costat. Deuria ser tota una aventura fer un trajecte amb La Trochita que és el nom amb el que se’l coneix.





Actualment el trajecte turístic que realitza La Trochita és de 20 km fins al poble indígena de Nahuel Pan i triga un hora d’anada i una hora de tornada. Un cop s’arriba a Nahuel Pan hi ha temps per visitar el poble i un museu molt interessant que explica el seu passat Mapuche-Tehuelche dels seus habitants.




El diumenge dia 17 vaig visitar el Parc Nacional Los Alerces per conèixer una de les espècies del planeta amb una vida més longeva. L’Alerce (Fitzroya cupressoides) és una arbre gegantí semblant a la secuoya californiana però que te la característica que el seu creixement és molt lent, aproximadament un centímetre de diàmetre cada vint anys. Des de fa més de 70 anys, quan es va crear el Parc Nacional, l’Alerce és una espècie protegida. Això és de cabdal importància perquè degut a la qualitat de la seva fusta, molt apreciada per la construcció, va fer que s’arribés a quasi la desaparició d’aquesta espècie.





Per arribar el bosc d’Alerces s’ha de navegar el Lago Futalauquen i el Lago Menéndez. Durant la navegació del Lago Menéndez es passa molt aprop de la glacera Torrecillas.










El dilluns dia 18 vaig visitar el poble de Trevelin que significa poble del molí en Gal•les. Trevelin conserva el seu origen Gal•les al igual que Gaiman, poble que ja vaig visitar a l’àrea de Trelew.



Fer una visita guiada a la tomba del Malacara és una experiència única malgrat que a priori anar a veure una tomba d’un cavall no sigui massa interessant. Quan arribes allà et rep la neta de John Daniel Evans que fou un del Gal•lesos que varen repoblar la Patagònia i després passes a la casa museu Cartief Taid que és una rèplica de la casa de John Daniel Evans. Un cop situat en aquell ambient de finals del segle XIX, la Sra. Clery Evans et fa una classe magistral d’història introduint multitud d’anècdotes. I Malacara era el cavall que va salvar de la mort a John Daniel Evans durant la persecució dels Araucanos (indígenes d’origen Xilè) per les l’estepa patagònica.





Les següents parades seran El Bonsón i Bariloche, comença el territori dels llacs.

5 comentaris:

  1. Que passa Tomàs!!!, Vas com una locomotora!!!jajaja. M'encanta saber de tu, i veig que això del blog t'agrada. Ja veuràs com es transformarà en una eina imprescindible i que t'aportará moltes coses.
    Les fotos força maques...vaya peaso cámara que tens, eh!!!jajaja.
    Salut i força amic,
    Luichi

    ResponElimina
  2. Hola Tomas; la veritat es que amb la M que fan per la tele, la teva volta al mon s'assembla mes al programa del Mikimoto, que una altra cosa. M'agrada anar veient com vas, i dona la impressió que estas molt animat...ens troves a faltar????
    Per cert, dues coses per acabar:
    1.- Les fotos son molt bones. O en sabies molt, o la càmara es una passada i va sola.
    2.- Qui et fa les fotos a tu???? ay que ja no vas sol....es maca?????
    Una forta abraçada, i segueix animant-nos les nit d'aburriment televisiu.
    Roger

    ResponElimina
  3. Luichi, doncs si Argentina és molt gran i per veure-la tota vaig a tota màquina però aquest ritme l'hauré de baixar sinó acabaré estresao...

    Roger, doncs si que us trobo a faltar.
    La càmara és bona i l'objectiu també, a poc que t'hi esforsis surten fotos guapes. Jo no en tinc ni idea i vaig amb l'automàtic quasi sempre però poc a poc vaig anant trobant funcions noves. La veritat és que vaig dubtar molt alhora de decidir portar o no la càmara reflex. Els primers dies per Buenos Aires quasi m'arrepenteixo però ara ja ho porto millor i ve amb mi a tot arreu.
    A la segona pregunta et puc respondre ràpidament continuo viatjant sol. Les fotos meves les hi demano a turistes que porten màquines reflex o que se'ls vegi una mica espavilats. Els primers dies ho demanava a qualsevol i sortien unes fotos per esborrar directament.

    Tomàs

    ResponElimina
  4. com be diu el Roger és molt millor llegir i mirar el teu bloc que mirar la tele, i serveix per saber tot el que voldria fer quan vagi a l'argentina. I la càmara és una bona tria, a veure si ara per l'anniversari em puc firar una com la teva. sort i gràcies pels post i fotos!!

    ResponElimina
  5. hosti, ara veig que surto amb el nom de la filla petita, sort que la gran encara no sap llegir, si no , atac de banyes

    ResponElimina