dilluns, 11 de gener de 2010

Uruguay

Divendres dia 8 vaig anar cap a Colonia del Sacramento (Uruguay). A l'arribar a la terminal on havia d'agafar un vaixell, només quedava bitllets en classe vip. Per tal de no esperar el següent vaixell vaig pagar una mica més i a canvi tenia una copa de cava...


Colonia del Sacramento és una poble petit i que el seu interès rau en visitar la seva part emmurallada i que fou un lloc estratègic del comerç.










Després de visitar el poblet, vaig localitzar un lloc especial per sopar on hi havia música en directe i on vaig degustar el famós Asado Uruguayo. El lloc va ser fantàstic per l'ambient, la música en directe i el vinet però l'Asado no va ser res de l'altre món, és a dir, un txurrasco normal i poca cosa més.



Dissabte dia 9 vaig arribar a Barra de Valizas després de 6 hores de autobús i quasi 500 kilòmetres. Vaig anar-hi per recomanació de la gent del Hostel de Buenos Aires que me'n van parlar molt bé i realment s'ho val. Diguem que és un àrea de platges verges que a l'estiu (aquesta és la llàstima) s'omplen de turistes. El poble deu tenir uns 300 habitants a l'hivern però que la primera quinzena de gener es veu totalment ocupat, una passada de gent.





El problema d'anar a llocs petits en temporada alta és que o tens reserva o tens un problema. I clar, jo arribava allà tant tranquil i sense res. El Hostel estava a petar, de veritat semblava que cada metre quadrat fos per muntar-hi una tenda improvisada o el que fos per encabir gent. El propietari del Hostel em deia que era impossible que el dia anterior havien arribat 1.500 persones i que no tenia on allotjar-me. Per un moment em veia dormint a la platja... Finalment i junt amb tres argentins varem anar a petar a un ranxo d'un treballador del Hostel. No hi fotos perquè el lloc no tenia el més mínim nivell per allotjar-nos però ni hi havia alternativa... Malgrat la primera impressió negativa, al final varem estar força be e inclús els argentins s'hi van quedar una segona nit.

El diumenge dia 10, després de canviar-me d'allotjament, vaig fer una caminada per la platja fins a un altre poble encara més idíl·lic anomenat Cabo Polonio. Una caminada d'aproximadament 10 kilòmetres per platges solitàries amb unes dunes de sorra increïbles.





A l'arribada a Cabo Polonio estava deshidratat i la cervesa m'entrava a doll, m'havia quedat sense aigua a la meitat del camí. L'última platja es va fer eterna i més quan t'enfonsaves a la sorra i semblava que no avancessis.

L'arròs amb calamars per dinar em van deixar nou per continuar fins al far. I aquí ja va ser la cirereta de l'excursió, veure una colònia de lleons marins. Segons em va comentar el farer la colonia supera les 200.000 unitats entre la costa de Polonio i les illes properes. Va ser un gran final.



A Cabo Polonio només s'hi pot accedir caminant per la platja com jo, a través de les dunes de sorra o amb camió 4x4 que t'hi porten des de la carretera principal. Jo vaig agafar un camió 4x4 per tornar fins a la carretera principal i allà un autobús fins a Barra de Valizas. Va ser espectacular veure com es movien aquells camions per la sorra.


Al capvespre vaig aprofitar les lluminositat un per fer un parell de fotos més aviat artístiques.



Avui dilluns dia 11, he arribat a Montevideo, capital de Uruguay. He passat la tarde donant una volta per la Ciudad Vieja i preparant la properes etapes a la Patagònia.







5 comentaris:

  1. ...Viatjant amb cava????...Que t'has begut l'enteniment!!!jajajaja....Et veig de conya, com ha de ser. Jo ja fa 20 díes que sóc a casa i no hi ha dia que no recordi algun paratge del meu World tour!!!.
    A tope Tomaaaaaaas!!!
    Luichi

    ResponElimina
  2. Com et cuides!!!! viatjant amb classe VIP i tot!! jejeje M'he de mirar amb més calma tanta info que penges però les fotos molt guais!! quinaaaa envejaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
    Apa, a cuidar-se.
    ptons

    ResponElimina
  3. Hola Roser,

    Doncs si, viatjant per terra, mar i aire, això és la bomba!!!

    I la vida aquí és trepidant, cada dia passen tantes coses que després costa recopilar-ho tot al blog.

    Petons,

    Tomàs

    ResponElimina
  4. Aixó sí que és aprofitar bé el temps!Quanta informació...Aquí sembla que el temps passa més lentament!
    Que consti que desde aquí t'anem seguint dia a dia, no deixis d'escriure que almenys així els que no tenim tanta sort tenim uns moments per desconectar de la rutina diara.
    Segueix gaudint del viatge!
    Ptons,

    Nuria

    ResponElimina
  5. Ei Núria!
    Doncs aquí és un no parar de fer coses. Ara estic fent una mica de temps per agafar un tren històric a Esquel i fer un recorregut pels voltants. I demà suposo que faré una escursió a una reserva natural aprop d'aquí per veure arbres milenaris.
    Petons,
    Tomàs

    ResponElimina