dijous, 30 de setembre del 2010

Everest

Dilluns dia 27 de setembre hem arribat a un dels punts més desitjat del nostre viatge pel Tibet: el Camp Base de l’Everest. Últimament estem tenint molta sort amb el temps perquè arribar aquí i veure l’Everest sense quasi núvols és una meravella. De camí hi havia programada una visita a un altre monestir però hem decidit passar de llarg per arribar quan abans millor al Camp Base de l’Everest. I ha estat una bona decisió perquè hem arribar just a temps de fer-nos fotos al peu del mirador.












Dimarts dia 28 de setembre hem anat caminant fins al Monestir de Rongbuk a només 4 km del nostre campament. Una caminada suau i molt agradable malgrat els més de 5000 mts d’alçada. Es nota que poc a poc ens anem adaptant a l’alçada.

  
  





I després de dinar ha arribat el moment més esperat quan hem tornat al mirador de l'Everest. A més avui amb una llum immillorable i el cel sense ni un núvol, increïble. Després de fer-nos un munt de fotos ha arribat el moment més místic, asseure’ns, deixar la ment en blanc i simplement contemplar la bellesa d’un del llocs més fascinants del món.







Dimecres dia 29 de setembre, després de la nostra segona nit al campament de l’Everest, hem continuat camí per paratges de muntanya fins arribar a Tingri on hem continuat per la Friendship Highway fins a Zhangmu, l’últim poble Tibetà situat al pas fronterer amb Nepal.









Demà deixarem enrere el Tibet per entrar a Nepal però abans hem pogut sincerar-nos amb la Dolkar, la nostra guia Tibetana. El conflicte de l’ocupació xinesa de 1959 havia planat durant totes les nostres converses d’aquest dies però avui diguem que hem posat les cartes sobre la taula. Jo li he explicar a la Dolkar que el meu país també va ser ocupat per les tropes del rei d’un altre país i d’això aviat en farà 300 anys. Malgrat cap dels dos conflictes sembla que pugui tenir el desenllaç desitjat tant per la Dolkar com per mi, la il·lusió sempre serà l’últim que perdrem i des del sostre del món volem cridar ben fort: FREE TIBET

dimarts, 28 de setembre del 2010

Noodles amb carn de Yak

La carn de Yak està molt present a la gastronomia Tibetana i jo no podia deixar de provar-la.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Shigatse

Diumenge dia 26 de setembre avui hem viatjat fins a Shigatse, la segona ciutat més important del Tibet. Pel camí ens hem aturat al Llac Yamdrok, un altra preciositat d’aigües turquesa.








Després ens hem aturat per veure la glacera del Nojin Kangtsang amb els seus 7200 mts. Avui he tornat ha tenir un cert malestar per l’alçada i és que hem tornat a passar per punts situats a més de 5000 mts.


I abans d’arribar a Shitgatse, hem visitat el Pelkhor Clode Monastery a Gyangtse.


diumenge, 26 de setembre del 2010

Llac Namtso

Divendres dia 24 de setembre hem anat fins al Llac Namtso a uns 200 km de Lhasa. Aquest llac amb quasi 2000 km2 és el segon més gran del Tibet i està situat a 4500 mts d’alçada. És un lloc sagrat i especial pel budisme. El paisatge fins arribar al llac és preciós passant pel punt més alt a 5200 mts. Però quan arribes aquí, veus el Llac Namtso amb el seu color blau turquesa tot vorejat de muntanyes, entre les quals el Nyenchen Tanglha amb els seus 7100 mts d’alçada, ja se’m fa difícil qualificar les meves sensacions. L’emoció del moment m’ha fet inclús plorar per uns instants.












Abrigat m’he esforçat al màxim per pujar fins al Tashi Dor Monastery situat a 4700 mts. Només son 200 mts de desnivell però en aquestes alçades qualsevol esforç amb la falta d’oxigen és una sensació desagradable.


Dissabte dia 25 de setembre, després d’una nit gèlida al campament del Llac Namtso, ens hem despertat amb un sol radiant. Hem fet les últimes fotos pels voltants i hem iniciat el camí de retorn cap a Lhasa fent algunes parades per gaudir del paisatge.