dijous, 9 de setembre de 2010

Corea del Nord I

Dimarts dia 7 de setembre he començat el viatge a un dels països que més il·lusió em fa: Corea del Nord. Quan a algú li explico la meva voluntat d’anar a Corea del Nord queda tan sorprès com si li digues que vull anar a la lluna. A mi m’encanta conèixer països i cultures diferents i crec que Corea del Nord m’agradarà. És de ben segur l’últim país amb un règim realment comunista i només per aquest fet ja em desperta curiositat. Ahir a Beijing, en una trobada de tot el grup, ja ens varem explicar les principals característiques i peculiaritats del viatge. Per exemple, què està permès i què no.


A l’avió que ens ha dut de Beijing a Pyongyang hi havia una sensació difícil d’explicar. Sabíem que anàvem a un país especial i per tant tots, absolutament tots, estàvem molt aspectants. És com si tots voléssim per primer cop. Després de l’aterratge tothom buscava fer la seva primera instantània.

Acabats els tràmits burocràtics, hem coneguts als nostres dos guies i al conductor que aniran amb nosaltres a tot arreu. Durant el trajecte fins a l’hotel hem fet algunes aturades. Primer hem anat a veure l’arc commemoratiu de l’alliberament del període colonial Japonès. Després hem visitat uns jardins molt a prop de la Grand People's Study House o Biblioteca Nacional. I per acabar, hem anat a veure el monument al gran líder Kim Il-Sung. Veure com tothom fa una reverència, inclòs nosaltres, davant del monument és una sensació impactant.




















Dimecres dia 8 de setembre hem fet diverses visites a Pyongyang. Al Mansudae Art Studio hem pogut apreciar com treballen els artistes.












Després hem visitat el Korea Film Studio que ve a ser el Hollywood de Corea del Nord.










Abans de dinar, hem anat a veure The Three Revolution Exhibition on hem vist algunes creacions en els camps de la tecnologia.



Per la tarda hem visitat una escola i en acabar els alumnes ens han delectat amb una entranyable mostra de danses i cançons.













Després ens hem desplaçat fins a les muntanyes de Myohyangsan a 170 kilòmetres al nord de Pyongyang i on hem fet nit.

2 comentaris:

  1. kim il tomas, per quan???? ens ho tens censurat? explicat

    ResponElimina
  2. Ostres Lluis i jo que pensava que ningu se n'havia adonat... Doncs tinc un problema amb la seleccio de fotos, n'hi ha massa!

    Una mica de censura tambe, jajaja

    ResponElimina