Kathmandú II

Dijous dia 14 d’octubre he viatjat durant 7 hores en autobús fins a Kathmandú. Els paisatges son força macos i fan més suportable el pesat trajecte per carreteres en un estat lamentable.

Divendres dia 15 d’octubre he passejat altre cop per la Plaça Durbar. Durant aquests dies Nepal celebra el seu major festival anomenat Dasain en que es sacrifiquen animals en honor de la Deessa Durga. Els carrers van plens de gent amb pollastres, ànecs, xais i cabrits.

Dissabte dia 16 d’octubre he tornat a la Plaça Durbar i m’he trobat molta gent fent cua, malgrat la pluja, per entrar al Palau Reial que avui estava obert.

Thamel

Per la tarda, a continuat plovent i m’he quedat a l’hotel actualitzant el blog.

Rupia de Nepal

Matrícula de Nepal

Pokhara

Diumenge dia 10 d’octubre he fet un tomb per Pokhara resseguint el Llac Phewa. És una ciutat molt agradable i tranquil·la res a veure amb la sorollosa Kathmandú. Molts visitants venen atrets per les fantàstiques excursions que es poden fer des d’aquí i que van d’un dia a un mes de durada. El circuit pels Annapurnes segurament és el trekking més fort que es pot fer i pot durar al voltant dels 20 dies. La meva intenció, però, és fer alguna excursió de màxim 2 o 3 dies. Finalment al mateix hotel he negociat preu per disposar d’un guia i fer un trekking de 3 dies i 2 nits pels voltants de Pokhara.

Dilluns dia 11 d’octubre, el dia del meu aniversari, he començat el trekking. Amb el Bikash, el meu guia, hem agafat un taxi que ens ha dut fins al punt d’inici. El camí al principi força suau però ben aviat ha començat a enfilar-se cap a les muntanyes. Després d’un parell d’hores i una bona suada hem arribat a Astam on hem dinat. Per la tarda hem continuat tres hores més fins a Dhampus on estava previst fer nit.

Dimarts dia 12 d’octubre ens hem llevat a dos quarts de sis per veure la sortida del sol. Hem estat sols perquè a l’hotel avui no hi havia ningú més allotjat. Ha estat fantàstic perquè es podia veure ben nítidament la serralada dels Annapurnes.

Després d’esmorzar comença la segona i més llarga etapa de trekking. Hem començat baixant un desnivell considerable durant hora i mitja. A partir d’aquí, costa amunt durant un parell d’hores fins que hem arribat a Narpani, el poble del Bikash, on hem dinat. Per la tarda hem continuat durant dos hores i mitja fins arribar a Sarangkot.

Dimecres dia 13 d’octubre ens hem llevat igualment a quarts de sis per veure la sortida del sol. Sarangkot és un dels millors llocs per veure la sortida de sol contemplant la serralada dels Annapurnes de fons. A més Sarangkot està a prop de Pokhara i per tant s’hi concentra molta gent.

Després d’esmorzar hem començat a baixar per un camí amb força desnivell i durant un parell d’hores que m’han destrossat els genolls. Un cop arribats al peu del Llac Phewa, l’hem vorejat fins arribar a Pokhara.

Everest

L'Everest és una de les cerveses local de Nepal.

Parc Nacional de Chitwan

Dijous dia 7 d’octubre he viatjat més de 7 hores en autobús fins arribar a Sauraha, el poblet més proper al Parc Nacional de Chitwan. Després de dinar i dutxar-nos hem anat a fer un tomb pels voltants. I tot passejant, ens hem topat amb dos rinoceronts, mare i fill. El guia ens ha advertit del perill evident que tenen aquests animals. No tenen bona visió però tenen els altres sentits molt desenvolupats i poden atacar en qualsevol moment. Segons el guia, la millor alternativa en cas d’atac d’un rinoceront és pujar a un arbre... Com si jo estès acostumat a pujar als arbres! L’altra alternativa és córrer en zig-zag i creuar el dits esperant que aconsegueixis despistar-lo. I com a últim recurs deixar al terra la càmera o el barret per tal que s’aturi per seguir el teu rastre. Per sort, nosaltres no hem estat atacats i hem pogut gaudir d’uns instants emocionants. Després hem anat a veure la posta de sol.

Divendres dia 8 d’octubre hem començat el dia anant en canoa per riu Rapati. Hem pogut veure un altre rinoceront però aquest cop de molt lluny. L’ambient era boirós i no permetia fer bones fotografies però tenia molt encant i misteri. També hem pogut veure un tipus de cocodril característic d’aquesta zona anomenat Gharial.

 

Després hem caminat una hora pel mig de la jungla amb la incertesa de no saber que ens trobaríem. El guia ens ha explicat que fer davant de cada tipus d’animal: rinoceront, elefant, os o tigre. Finalment no hi ha hagut sort (o potser si...) i no hem trobat cap dels grans animals salvatges que habiten al Parc Nacional de Chitwan.

A migdia he anat a connectar-me a Internet en un local de Sauraha i al mig del carrer m’he topat amb un elefant que tornava de portar turistes. És ben curiós aquest poble, aquí és tan habitual trobar-se un elefant pel carrer com a Barcelona trobar-se un gos. No és conya, és així. Quasi tots els hotels del poble (n’hi ha més de 70, poca broma!) tenen els seus propis elefants per passejar als turistes per la jungla.

Per la tarda, hem fet una passejada de dues hores per la jungla al damunt d’un elefant. Ha estat una experiència inoblidable. Hem vist alguns animals salvatges i també un cocodril aturat mentre creuàvem un riu a sobre l’elefant.

Dissabte dia 9 d’octubre hem començat el dia d’hora per fer un passeig matinal amb el guia per reconèixer algunes de les moltes espècies d’ocells que hi ha al Parc Nacional de Chitwan.

Després he agafat un autobús per anar fins al proper destí: Pokhara.