Salta i Jujuy

Finalment he arribat a les províncies del nord de l'Argentina: Salta i Jujuy. Segurament la part més autèntica d'aquest gran país. Molta gent m'havia recomanat anar-hi i realment val la pena passar-hi uns dies.

A Salta vaig arribar-hi des de Mendoza després de 18 hores de viatge en autobús. Es sorprenent com a l'Argentina està desenvolupat el transport en autobús. És la forma més barata que tenen els Argentins per desplaçar-se pel seu immens país. Així doncs, el dimecres dia 17 de febrer vaig a les 20 hores vaig pujar al autobús i vaig arribar a Salta el dijous a les 14 hores. Vaig comprar el millor bitllet possible per tal de tenir un bon seient i amb servei de manutenció inclòs com als avions. Tot això, per tal de minimitzar la pallissa que a priori em venia a sobre. Finalment, he de dir que temps se'm va passar prou ràpid i entretingut.

Divendres dia 19 de febrer vaig prendrem el matí tranquil·lament passejant pels carrers de Salta que és una preciosa ciutat d'estil colonial. També vaig pujar al Cerro San Bernardo amb el telefèric. Allà es veu la millor panoràmica de la ciutat. La baixada la vaig fer a peu i se'm va fer llarguíssima degut als més de 1000 esglaons que hi ha. Després vaig continuar passejant per la ciutat. I finalment, vaig organitzar les excursions dels propers dies pels voltants de Salta.

Cabildo

Plaça 9 de Julio

Catedral

Des del cerro San Bernardo

Cascades artificials del cerro San Bernardo

Monument a l'heroi local Güemes

Convent de San Bernardo

Esglèsia de San Francisco

Dissabte dia 20 de febrer vaig anar a San Antonio de los Cobres i veure la vall on circula el famós tren de las nubes. Aquest tren circula actualment només a nivell turístic un cop per setmana però desgraciadament durant l'actual època de pluges, compresa entre gener i març, no circula. Per tant, només vaig poder imaginar com ha de ser viatjar en aquest tren. Com a enginyer, també volia conèixer com s'ho van fer per construir aquesta línea fèrria que passa dels aproximadament 1200 mts d'alçada a Salta als 4000 mts del seu pas més elevat. És senzillament impressionant. El tren té màscares d'oxigen per tal que els passatgers que ho necessitin no es vegin menys afectats per l’alçada. Un altre punt que magnifica aquesta obra faraònica és el viaducte de la Polvorilla de més de 200 mts de llargada i uns 70 mts d'alçada. Desgraciadament, les pluges dels darrers dies van impedir transitar pel camí que arriba fins al viaducte. O sigui que m'ha quedat una bona espina clavada i qui sap si hauré de tornar en un futur!

Un dels ponts de la línea fèrria

Un cardon enorme

Més cardons

Ruïnes de Tastil

Ruïnes de Tastil

Al pas més elevat

Davant una estació abandonada

San Antonio de los Cobres

Un altre pont de la línea fèrria

Al mig del pont

San Antonio de los Cobres

L'altiplà

Davant la locomotora històrica de vapor

Diumenge dia 21 de febrer vaig anar a conèixer la població de Cafayate, famosa pels seus vins i també per la Quebrada de las Conchas que hi ha en la ruta des de Salta. És visualment espectacular les formacions rocoses que en alguns moments recorden elements o animals. Durant la ruta a Cafayate es visiten les formacions de la Garganta del Diablo i el Anfiteatro. Aquesta última formació rocosa té una sonoritat tan bona que permet fer recitals allà mateix.

Un poblet anomenat Alemania

Formació rocosa anomenada Cabeza del Indio

Apacheta

Formació rocosa anomenada El Sapo o La Iguana

A dalt de la Garganta del Diablo

Anfiteatro

Mirant al cel dins el Anfiteatro

Al mig del Anfiteatro

Formació rocosa anomenada El Titánic

Fent un tast a Cafayate

Vins de Pietro Marini amb el seu famós blanc Torrontés

Formació rocosa anomenada El Obelisco

Dilluns dia 22 de febrer vaig anar a visitar la població de colonial de Cachi. Una de les coses que més em va agradar de la ruta fins a Cachi és l'anomenada Cuesta del Obispo. És un tram de carretera en el qual es salva un desnivell de més de 2000 mts d'alçada i des de la part més alta hi ha una vista sorprenent.

Cuesta del Obispo

A dalt de la Cuesta del Obispo

A dalt de la Cuesta del Obispo

Cuesta del Obispo

Al pas més elevat

Al mig de la recta del Tin Tin de més de 22 km

Cachi

També és força sorprenent el Parc Nacional Los Cardones. Els cardons a diferència d'un cactus normal, té fusta a la seva escorça que es força utilitzada en la construcció i per fer qualsevol tipus d'estri.

Salta també té força activitat nocturna i és molt interessant anar a alguna Peña, de les moltes que hi ha, per tal d'escoltar música folklòrica i típica de la zona. Res a veure amb el tango, aquí tenen un estil propi i diferenciat de la resta d'Argentina. Amb uns amics Argentins varem anar a la Casa de Güemes a sopar i escoltar música original.

PENDENT PUBLICAR FOTO

Dimarts dia 23 de febrer, vaig visitar el Museu d'Arqueològic d'Alta Muntanya (MAAM) que és un dels millors del món en la seva especialitat: les mòmies. Aquest museu explica d'una manera molt didàctica les ofrenes que realitzaven els Inques al seu Déu. Ofrenes en forma de nens! L'any 1999 es fa fer la troballa de 3 nens enterrats a més 6700 mts d'alçada, prop del volcà Llullaillaco. Els seus cossos estaven conservats quasi perfectament, de ben segur degut a les condicions meteorològiques. Els Inques escollien els nens més macos i perfectes per oferir-los al seu Deu. La veritat és que la cultura Inca és força curiosa. Juntament amb les mòmies dels nens es varen trobar un munt d'elements, ceràmiques, roba, etc., que han permès conèixer millor la cultura Inca. Sincerament, jo no soc de visitar museus però aquest en particular és del tot recomanable fer-hi una visita per entendre millor aquesta antiga cultura. Per motius de conservació i també de respecte a la cultura no es permès fer fotos dins el museu.

Per la tarda vaig traslladar-me a la província de Jujuy i concretament a la població de Tilcara. Vaig escollir aquesta població per tal de situar-me al bell mig de la Quebrada de Humahuaca, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Dimecres dia 24 de febrer vaig visitar Purmamarca on hi ha el Cerro de los siete colores i que és una meravella visual. Em va costar força trobar el millor punt per fer la millor fotografia però finalment crec que, malgrat el temps plujós, vaig sortir-me'n.

A la tarda vaig anar a l'altra banda de la Quebrada fins a la població que li dóna el nom: Humahuaca. Allà pots passejar per un poble amb els carrers empedrats, les cases construïdes d'adobe i on el temps crec que no existeix o senzillament va a un altre ritme.

Piedras Blancas

Dijous dia 25 de febrer vaig dedicar el matí a passejar per Tilcara i els seus voltants on hi ha les ruïnes de Pucará de Tilcara que representen un important assentament Precolombí.

Piedra Campana d'origen volcànic i amb un so característic

A la tarda em vaig desplaçar a la capital de la província San Salvador de Jujuy per tal de preparar la següent etapa a San Pedro de Atacama (Xile).