divendres, 23 d’abril del 2010

Cascades d'Iguazú

Després de la parada d’una setmana a Barcelona per celebrar el gran esdeveniment familiar de la boda de la Roser i el Joan, el dilluns dia 19 d’abril vaig reprendre el meu viatge. Després de 3 vols, 2 transfers amb bus i un total de 26 hores de viatge, el dimarts dia 20 d’abril vaig arribar a Puerto Iguazú a la província Argentina de Misiones. L’objectiu no era altre que visitar un altra meravella natural: les Cascades d’Iguazú.

Dimecres dia 21 d’abril vaig començar el dia amb energia, feia sol i per tant les condicions eren òptimes. El Parc Nacional Iguazú és força gran i permet fer diversos circuits per veure les cascades. El meu objectiu era fer tota la visita en un dia però el temps es va girar d’esquena i a mig matí va començar a ploure a bots i barrals. Vaig tenir temps de veure el circuit superior, el circuit inferior i també de fer l’aventura nàutica. Després de veure que no parava de ploure, vaig decidir tornar al poble de Puerto Iguazú i esperar que l’endemà tingués més sort.







Salt Bossetti des del circuit superior






Fixeu-vos que hi ha una barca al peu de la cascada...


A punt de rebre una bona remullada sota les cascades...

La visió des de la barca no és massa bona però el soroll és eixordador

Per la tarda el temps va millorar una mica i vaig apropar-me al punt anomenat Hito Tres Fronteres, just on s’ajunten els rius Iguazú i Paranà , que delimita les fronteres entre Argentina, Brasil i Paraguai.




Dijous dia 22 d’abril no començava amb massa bones prediccions, continuava plovent intermitentment i no semblava que no hagués de millorar. Tot i així, em vaig armar de paciència i la capelina goretex va fer la resta. Vaig anar directament a veure la part més espectacular: la Garganta del Diablo. No es pot descriure amb paraules, com a mínim jo no se fer-ho i les fotografies tampoc son massa representatives de la sensació que un té al contemplar aquest espectacle de la natura. S’ha de presenciar en primera persona i t’has de deixar portar per les emocions. Simplement impressionant!

Una part del cirucuit es pot fer en tren

Tots els circuits es fan per passarel·les

Primera visió de la Garganta del Diablo

Vapor d'aigua que puja des del fons de la cascada


Al mirador de la Garganta del Diablo




L’altra visita que em va quedar pendent del dia anterior era veure un altra part menys espectacular del Parc Nacional Iguazú però pel meu gust més fotogènica: el salt Bossetti. Arribar pràcticament a sota mateix del salt d'aigua i “només” mullar-se sembla una provocació a la natura i tothom vol fer-se la foto en aquest punt.

Salt Dos Hermanas

Salt Bossetti des del circuit inferior

Remullant-me al salt Bossetti



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada