dimarts, 6 d’abril de 2010

Cusco i Machu Picchu

Dimecres dia 31 de març vaig agafar un vol a Arequipa per anar fins a Cusco. Segurament Cusco sigui la ciutat més coneguda i visitada de Perú. Això també fa que la pressió comercial rebuda aquí sigui, sota el meu punt de vista, asfixiant. T’has de treure de sobre constantment els insistents venedors de qualsevol cosa. Malgrat tot, Cusco és un lloc per fer parada i fonda. El centre històric és meravellós, la plaça d’armes, la plaça Regocijo i tots els carrers dels voltants. És un plaer enorme caminar sense rumb per aquest carrers fins acabar perdent-se.

Esglèsia de la Compañía






Plaça Regocijo

Plaça Regocijo

Plaça Regocijo

Plaça Regocijo


Catedral de Cusco amb les banderes Inca i de Perú



Esglèsia de la Compañía amb les banderes de Perú e Inca

Per la tarda vaig anar a veure el Arsenal - Barça a un pub amb molt ambient anglès i és que jo sempre provocant.

Dijous dia 1 d’abril vaig anar a passejar pels carrers plens d’història del barri de San Blas.



Parròquia de San Blas




Mur Inca

La pedra dels 12 costats

Mur Pre-Inca

La pedra dels 14 costats



Per la tarda vaig visitar diversos atractius de les rodalies de Cusco amb un City Tour: Qoricancha, Saqsayhuaman, Tambomachay, Puka Pukara i Q’enqo.






La pedra més petita utilitzada en un mur Inca








Q’enqo

Divendres dia 2 d’abril vaig començar una excursió de tres dies a Machu Picchu. La meva idea era fer el camí de l’Inca d’una durada de dos dies però va ser impossible trobar plaça. Degut a les fortes pluges del passat més de gener, Machu Picchu ha estat tancat durant dos mesos i ara Cusco és ple de viatgers esperant per visitar aquest lloc tant emblemàtic. A més la reconstrucció de la via del tren no està acabada i això limita l’accés al poblat Inca. Després de valorar les alternatives, vaig de decidir contractar una excursió molt autèntica fent una ruta alternativa i a priori poc turística.

El dia va començar força aviat i a les 6 del matí ja em varen recollir del Hostel. Malgrat aquesta puntualitat, a les 8 del matí encara estàvem a Cusco donant tombs recollint altres viatgers i esperant a no se qui... Primer motiu de queixa. Un cop tots estava tot a punt varem sortir en direcció a Ollantaytambo i d’aquí per un camí sense asfaltar fins a Santa María. A partir d’aquí va començar una aventura per un camí, si és que es pot dir camí, fins a Santa Teresa. Jo recordo que un cop vaig mirar per la finestra i quasi em marejo de veure el desnivell que hi havia a pocs centímetres. Millor no mirar, vaig pensar. Finalment varem arribar a Santa Teresa i després de dinar varem continuar durant uns 20 minuts fins que el camí es va acabar. Aquí començava el trekking fins a Aguas Calientes. Però primer s’havia de creuar el riu Urubamba i no hi havia pont... Amb alguna cosa semblant a una vagoneta havíem de creuar el riu. Aventura 100%... El problema era que estàvem esperant per creuar més de 50 persones i a la vagoneta només n’hi cabien 3. Això va provocar que haguéssim d’esperar durant 4 hores fins a poder creuar el riu. Eren les 8 de la tarda, s’havia fet de nit i el camí a l’altra banda del riu no estava massa clar. Hi havia perill de perdre’s i per tant varem esperar al guia per començar a caminar. Va ser una caminada esgotadora, més de 4 hores nocturnes, fins arribar a Aguas Calientes passada la mitja nit.

Creuant el riu

Creuant el riu

I es va fer de nit...

Dissabte dia 3 d’abril era el gran dia, per fi veuria un dels llocs més imponents de la terra: Machu Picchu. A dos quarts de 5 de la matinada va tocar el despertador, quin mal, només feia un parell d’hores que dormíem però la il·lusió va fer possible que en un tres i no res arribéssim al nostre objectiu.

Estava baldat de la caminada del dia anterior però malgrat tot jo volia aprofitar al màxim la visita i vaig decidir torturar-me una estona. Un cop a l’entrada a Machu Picchu vaig buscar la manera de poder pujar al Huayna Picchu, la muntanya situada davant mateix de Machu Picchu, i des d’on, a priori, la panoràmica és espectacular. A les 7 del matí començava el primer torn pels que gosàvem fer aquesta caminada que està restringida a 400 persones diàriament i per tant s’ha d’espavilar si vols aconseguir una plaça. Després d’una duríssima pujada d’una hora per un camí no apte per persones amb vertigen, vaig arribar al cim i allà la gran decepció de veure o millor dit de no veure res. Tot estava cobert per una boira espessa impedia fer cap fotografia de qualitat. Tot i així, era aviat per desistir i per tant vaig decidir que allà esperaria el temps que fes falta fins que s’aclarís. I si, finalment després d’un parell d’hores la boira va començar a escampar i va arribar l’eclosió de les millors panoràmiques del Machu Picchu i els seus voltants. Quina passada! Ara si que havia valgut la pena l’esforç de pujar fins aquí. Després de fer una quantitat inimaginable de fotografies des de tots els angles, vaig decidir baixar per visitar les ruïnes. Dir-vos simplement que la baixada és molt perillosa i s’ha d’anar amb molt de compte si no vols acabar qui sap on. Només l’any passat van haver en aquesta ruta tres morts...

Machu Picchu increïble

A dalt del Huayna Picchu


Panoràmica de la vall amb la línea férrea al fons

A dalt del Huayna Picchu


Amb més detall


Val molt la pena fer una visita guiada per les ruïnes del Machu Picchu amb un guia professional per tal conèixer una millor l’historia d’aquest poblat Inca.







Panoràmica des del mirador

Quina passada!



Detall de les terrasses

Pedra Sagrada





El tren passant pel mig a Aguas Calientes

Finalment vaig decidir seure en una ombra durant una bona estona per contemplar la bellesa infinita d’aquest racó de món.

El meu cos em demanava descans i després de dinar vaig fer una migdiada llarga, tant llarga que va continuar fins al dia següent i ni sopar vaig fer...

Diumenge dia 4 d’abril estava previst el retorn a Cusco fent el camí invers des de Aguas Calientes. Però després de l’experiència anterior, jo vaig decidir abandonar al grup i mirar d’arribar a Cusco d’una manera més plàcida. Vaig fer dos hores de cua i vaig aconseguir un bitllet conjunt de tren i autobús que em va permetre arribar a Cusco amb només 5 hores. Quina diferència de viatge!

El tren en primera classe

Quin plaer de viatge!

Restes de les vies anteriors a la forta temporada de pluges

Dilluns dia 5 d’abril vaig aprofitar per visitar el Valle Sagrado del Inques: Pisaq, Ollantaytambo i Chinchero.


Cementiri Inca a Pisaq on cada forat és un nínxol




Detall construcció d'unió de blogs de pedra amb grapes de bronze

Formació semblant a una cara


Chinchero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada