dijous, 20 de maig de 2010

Polinèsia Francesa

Vaig arribar a Papeete el diumenge dia 9 de maig pràcticament a mig nit i com sempre sense res planificat. A l’avió vaig coincidir amb l’Achim, un alemany que ja havia conegut a Rapa Nui, i també amb d’altres viatgers que anaven per lliure. Donat que totes les referències de l’illa de Tahití no eren massa bones, la meva prioritat era anar directament a un altra illa però per fer-ho havia de comprar un Air Pass que em permetés fer tots els vols per la Polinèsia Francesa a un millor preu. Però a mitja nit tot estava tancat fins a les 6 a.m. del dia següent. A més, l’aeroport queda lluny de la ciutat i a aquella hora no hi ha transport públic i els taxis valen una fortuna. Per tant, després de parlar-ho amb l’altra gent la millor opció va ser fer nit al mateix aeroport...

El dilluns dia 10 de maig a les 6 a.m. jo ja estava comprant l’Air Pass. Per fer-ho necessitava planificar be tots els vols perquè després no es poden canviar. Amb només 9 dies, la ruta que vaig plantejar-me va ser: PapeeteMooreaBora BoraHuahinePapeete.

Després de passar tota la nit a l’aeroport resulta que el vol fins a Moorea només va durar 7 minuts... Per sort, vaig tornar a coincidir a l’autobús amb l’Achim ja que ell havia viatjat en vaixell. Finalment arribem rendits a la pensió escollida que té unes esplèndides vistes a la llacuna de Moorea. La calor i els mosquits aquí son el pa de cada dia però la tranquil·litat s’ho val. La resta del dia va ser d’absolut relaxament en aquesta illa paradisíaca.

Bungalows de la pensió

Dimarts dia 11 de maig volíem canviar d’hostal per anar a l’altra banda de l’illa que ens havien dit que era millor. Però en aquestes illes el transport públic és lamentable i després d’esperar l’autobús durant dues hores varem decidir que ens quedàvem allà dos dies més per relaxar-nos encara més. Banyar-me, prendre el sol, navegar amb caiac, xerrar amb l’Achim, escriure el blog i en definitiva una desconnexió total.

Colors fanfàstics

Posta de sol

Un tauró rondant davant nostre

Dimecres dia 12 de maig, malgrat la pluja varem visitar la baia de Cook. Després de dinar la pluja era més intensa i varem decidir que era millor tornar a la pensió. Afortunadament, quan estàvem aixoplugats en una església a mig camí, va passar un autobús i varem aconseguir arribar a la pensió.

Fent autostop sense èxit

Dijous dia 13 de maig vaig deixar l’Achim i vaig volar fins a Bora Bora. L’arribada va ser apoteòsica amb la primera visió de la llacuna més famosa del món. Quin color blau turquesa espectacular!



Al vaixell que et dur de l'aeroport a l'illa principal


La platja de la pensió

El clima tropical canvia molt ràpid

Divendres dia 14 de maig vaig contractar un tour per la llacuna. Com tot en aquest país, ho vaig trobar caríssim però és el que té estar aquí. Malgrat el preu desorbitat, el que vaig veure i viure va ser únic i sorprenent. Durant la primera aturada del vaixell varem fer snorkeling en una part de la llacuna on hi havia molts peixos de colors que no semblaven gens espantats per la nostra presència. Aquí varem poder veure i donar menjar a una morena, un animal enorme d’aproximadament 1,5 mts. de llarg que viu amagat sota unes roques al fons de la llacuna. Quina llàstima no dur una càmera submergible per poder fer fotografies i vídeos d’aquesta experiència. La segona aturada del vaixell va ser encara més espectacular perquè ens varem posar tots a l’aigua afilerats darrera una corda (encara no se massa be perquè) per veure passar ratlles, taurons, una barracuda i milers de peixos de colors. Mirar-li als ulls a un tauró, malgrat no fossin massa grans, és una experiència que et posa els pèls de punta.




Vaixell del tour per la llacuna


Primera aturada per fer snorkeling

El blau turquesa típic de la llacuna de Bora Bora

Segona aturada per veure taurons, ratlles, etc.

La tercera aturada va ser per dinar en un motu o illot de la llacuna. El dinar va ser en base a productes típics de la Polinèsia: peix cru i al grill, fruites tropicals, etc.



Quina platja!

La caseta per dinar a un motu o illot


A la platja

Prenent el sol sota un cocoter

Buffet lliure Polinesi

Música típica de Polinèsia

Per la tarda, una varem fer un altra paradeta per banyar-nos i relaxar-nos en un altra part de la llacuna. I finalment, una última parada brutal per veure ratlles i donar-les-hi menjar... No hi han paraules per descriure la sensació d’estar a l’aigua veient tal quantitat de ratlles passant al teu voltant i menjant a les teves mans.


Donant menja a les ratlles

La pensió des de la llacuna

Esglèsia de Vaitape (Bora Bora)

A Bora Bora hi ha molta gent que li agrada fer-se veure

La influència Francesa és total

Dissabte dia 15 de maig vaig volar fins a Huahine per veure aquesta altra illa menys turística que les anteriors però potser més autèntica.

Bora Bora des de l'aire

Raiatea des de l'aire

Diumenge dia 16 de maig vaig pagar una fortuna per connectar-me a Internet, actualitzar el blog i escolta com el Barça guanyava la lliga. Realment a la Polinèsia Francesa tot és exageradament car però és el preu d’estar al paradís. Al migdia vaig aprofitar per anar a la platja amb una amiga francesa de l’hostal. I per la tarda, vaig fer una de les poques coses que es poden fer gratis a la Polinèsia: anar amb vaixell a un gran resort de luxe i banyar-se, tot per 0 euros.


Bungalows del resort

Posta de sol des de la llacuna

Dilluns dia 17 de maig juntament amb el Nil i la Sandra, una parella molt maca que vaig conèixer a l’hostal, amb els que varem llogar un cotxe per donar el tomb a l’illa.

Restes d'un Marae

Restes de l'hotel Sofitel de Huahine

La crisi també arribat a la Polinèsia Francesa...


Granja de perles




Banyant-me al sud de l'illa de Huahine

Flor de la vainilla

Dimarts dia 18 de maig vaig volar fins a Papeete per conèixer una mica la capital de la Polinèsia Francesa malgrat no té gran cosa d’interessant.

Temple Paofai

Museu de la perla

Catedral de Notre-Dame

1 comentari: