diumenge, 9 de maig de 2010

Rapa Nui (illa de Pasqua)

Diumenge dia 2 de maig vaig arribar a Rapa Nui (illa de Pasqua) des de Santiago de Xile. El primer que sobta a l’arribada al petit aeroport és que a la mateixa sala on es recull l’equipatge hi ha un mostrador amb un munt d’allotjaments oferint els seus serveis. Per casualitat vaig anar a parar al mostrador de l’hostal Vaiany, el mateix en el que mesos enrere van allotjar-se els meus amics el Marc i el Lluís.
Dilluns dia 3 de maig aprofitant que un company de l’hostal havia contractat un tour força interessant vaig apuntar-m’hi. Crec que és molt important visitar l’illa, com a mínim durant un dia, amb un guia que conegui la cultura Rapa Nui i que t’hi introdueixi. I per començar que millor que fer-ho visitant al lloc d’on sortien tots els Moais, la cantera de roca volcànica anomenada Rano Raraku. Aquí es tallaven el Moais i després, no se sap massa be com, eren traslladats a diversos llocs de l’illa. Encara hi ha molts Moais inacabats i pendents de ser traslladats. De fet el Moai més gran té aproximadament 21 mts i està en aquesta cantera inacabat a mig tallar. El trasllat dels Moais encara avui dia genera controvèrsia i hi ha diverses teories al seu voltant. La teoria més factible es que fossin traslladats sobre troncs de fusta al llarg dels camins de l’illa. El que no està tan clar és si els Moais eren traslladats en posició erecta o tombats i finalment aixecats.











La segona visita guiada va ser a l’Ahu Tongariki, la fantàstica plataforma que allotja els famosos 15 Moais. Només puc dir que quan arribes a aquest lloc, malgrat l’hagis vist molts cops en fotografies, quedes absolutament al·lucinat i meravellat per la seva bellesa. És un lloc hipnotitzant i que desprèn un magnetisme especial.







Per la tarda, un altre plat fort, varem visitar el cràter Rano Kau i el poble cerimonial d’Orongo. És un altre lloc increïble i el qual és necessari visitar amb un guia per tal d’entendre el que passava en aquest lloc. Orongo va ser el centre ritual d’un culte a les aus relacionat amb el Déu Make-Make als segles XVIII i XIX. Els rituals culminaven amb una competició per obtenir el primer ou d’una espècie de gavina que criava en els petits illots de Motu Nui, Motu Iti i Motu Kao Kao. El primer en obtenir l’ou es convertia en el Tangata Manu o home ocell i durant un any assumia el destacat lloc en la societat de l’illa. Quan un arriba a Rano Kau és com si estiguessis somiant. Rano Kau és un cràter que sembla la caldera d’una bruixa amb un diàmetre de 1,5 km. i uns 400 mts de fondària.

Poblat d'Orongo

Petrogràfics d'Orongo

Els illots de de Motu Nui, Motu Iti i Motu Kao Kao




Per últim, varem visitar l'Ahu Vinapu on els seus murs posen de manifest hi va haver algun tipus de relació entre la cultura Rapa Nui i els Inques.


A la nit, per acabar d’introduir-me a la cultura de l’illa, que millor que anar a veure la pel·lícula Rapa Nui produïda per Kevin Costner l’any 1993. Els llocs visitats durant el dia son els principals escenaris on transcorre la història de la pel·lícula.
Dimarts dia 4 de maig vaig relaxar-me visitant Hanga Roa, el poble més important de l’illa, i passejant vaig arribar al Museu Antropològic Padre Sebastian Englert. En aquest Museu s’explica organitzadament la història i la cultura de l’illa. És convenient visitar-lo durant els primers dies per tenir clar la diferència entre Moai, Ahu, Pokao o Ana. L'Ahu és la plataforma cerimonial o altar sobre el qual es col·locava el Moai o Moais. Alguns Moais duen un barret de color vermell anomenat Pokao. I les coves on es refugiaven els habitants de l’illa s’anomenen Ana.

Dimecres dia 5 de maig vaig llogar un turisme 4x4 i vaig compartir el dia amb el company de l’hostal. Primer varem anar a la platja d'Anakena, la més important de l’illa. I per la tarda varem visitar la península de Poike, un àrea força remota de l’illa on vaques i cavalls conviuen a plaer. A última hora del dia varem tornar a l’Ahu Tongariki per gaudir d’aquest lloc tan especial.

Ahu Nau Nau

Anakena

Ahu Te Pito Kura té el Moai més gran transportat amb quasi 10 mts.

Pedra magnètica de Te Pito Kura

Petrogràfics de Papa Vaka

Península de Poike

Ahu Tongariki

Dijous dia 6 de maig vaig visitar en solitari la part oest de l’illa. Primer vaig anar a Puna Pau, la fàbrica de barrets o Pokaos que son característics pel seu color vermell. Alguns Pokaos encara es poden veure en aquest petit cràter volcànic però la majoria varen ser traslladats fins als monuments. També hi ha diverses teories al voltant de com es varen posar els Pokaos al damunt del Moais.


Després vaig anar a visitar l’Ahu Akivi, una plataforma amb 7 Moais característica perquè a diferència de totes les altres aquesta està a l’interior de l’illa i els Moais estant mirant a l’oceà.



Ana Katenga amb dos finestres al l'oceà

Divendres dia 7 de maig va ser un dia de relaxament absolut i obligat degut a la pluja. El dijous a la nit va començar a ploure com feia temps no havia vist, no tant per la intensitat sinó perquè ho va fer durant més de 24 hores ininterrompudes. Per tant, vaig aprofitar per actualitzar el blog, llegir i xerrar amb la Joana la mestressa de l’hostal.

Dissabte dia 8 de maig no tenia clar que el dia millorés i deixés de ploure, per tant vaig dedicar-me únicament a passejar per Hanga Roa visitant l’església, la cala Hanga Piko, el cementiri, l’Ahu Tahai, l'Ahu Ko Te Riku, l'Ahu Vai Uri, l'Ahu Akapu i l’Ana Kai Tangata.

Lluny de tot arreu

Església de Hanga Roa

Detalls de la cultura Rapa Nui a l'església

Cementiri de Hanga Roa

A l’Ahu Te Riku

Hare Paenga o casas tradicionals

Ahu Vai Uri

Ahu Ko Te Riku

A la nit vaig anar a veure l’espectacle de música i dansa tradicional de la companyia Kari Kari.





Diumenge dia 9 de maig, l’últim dia a l’illa, volia veure la panoràmica des del punt més alt anomenat Maunga Terevaka amb una alçada d’uns 500 mts. Vaig llogar una scooter per anar-hi i va ser entranyable per mi viatjar sense casc (no hi havia cap casc adequat pel meu cap...) i per passar per tot tipus de camins més apropiats per motos de trial que per una scooter. A la tornada vaig assabentar-me que estava prohibit anar amb qualsevol tipus de vehicle motoritzat per aquells camins... En qualsevol cas des del Maunga Terevaka es veu tot el contorn de l’illa amb l’oceà Pacífic als seus 360º. Vaig quedar hipnotitzat un altre cop en aquesta illa i vaig asseure’m allà dalt mirant embadalit l’horitzó. Al cap d’una estona van arribar a cavall un parell de Canadencs allotjats al mateix hostel que jo i vaig aprofitar per fer-me unes fotos de record.



Els companys Canadencs





Ha estat una setmana en un racó de món que m’ha encantat tant per la seva cultura com per l’autenticitat de la seva gent. Una gent que intenta mantenir la seva cultura malgrat el govern Xilè no els ajuda gaire o gens. I de fet a Hanga Roa es pot veure força mostres de descontentament de la gent Rapa Nui i on també es reclama major independència per l’illa.


2 comentaris:

  1. Ei, espero que hagis arribat bé :)

    Encara estic flipant de les coincidències, jajaja separats per un petit mur de pedres, dos que noe s coneixen de res es troben, un arribant a l'illa i l'altre marxant :)

    A seguir disfrutant!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Tomas!!! Geniales las fotos!! Como vas? por lo que veo no cambias las poses!! :P al final tendrás que hacer el fotomontaje!! yo piro para Hong Kong la semana que viene, si quieres te reservo sitio :) Suerte y sigue disfrutando!

    ResponElimina