Volta al món 2010: Bali

Dimarts dia 6 de juliol vaig volar de Darwin (Austràlia) a Bali (Indonèsia). Quan un arriba a Bali i viu el caos de Kuta en primera persona, el paradís imaginari que un té al cap s’esvaeix. Fora dels grans hotels de luxe, si algú creu que a Bali hi trobarà tranquil·litat i descans que s’ho vagi traient del cap. El cas antic de Kuta és un laberint de carrerons estrets on a vegades es fa difícil orientar-se.

Dimecres dia 7 de juliol vaig tenir un dia relaxat. Vaig gaudir passejant per la llarga platja de Kuta, llogant una tumbona i fent una mica de bronzo. Després i per dinar, una mariscada baratíssima en un restaurant a primera línea de mar. Per la tarda, un massatge balinès que quasi m’adorm. I per la nit un sopar en un bon restaurant del centre de Kuta. Poca feina, això si que son vacances!

Platja de Kuta

Mur en memòria dels 202 morts en l'atemptat terrorista de 2002

Dijous dia 8 de juliol volia tenir un altre dia relaxat però es va acabar complicant una mica. Vaig apropar-me a una agència de viatges per concretar un viatge pel nord de l’illa de Bali i els vols a les illes de Flores (Nusa Tenggara) i Sulawesi. Després de força estona repetint el que volia fer els propers dies, finalment vaig aconseguir topar amb la persona adequada i resolutiva que necessitava i això a Àsia no és fàcil. Quan ja ho teníem tot clar, va arribar l’hora de pagar i resulta que no accepten la targeta de crèdit perquè no té xip de seguretat. No entenc perquè a Espanya encara no posen aquest xip famós a les targetes de crèdit. El cas és que havia de pagar una quantitat que no tenia en metàl·lic. El caixer automàtic no em deixava treure més de 200 € aproximadament. I per tant, vaig haver d’anar a canviar Euros a Rupies. A Kuta hi ha agents de canvi de moneda per tot arreu i vaig escollir el que semblava millor. Vaig canviar un bitllet de 200 € per uns 2,2 milions de Rupies. Vaig comptar els bitllets i vaig tornar a l’agència de viatge. I llavors a l’hora de pagar, torno a comptar i merda falten bitllets, com pot ser? Jo els havia comptat abans i tot quadrava. La sensació us la podeu imaginar. Començo a malpensar de l’agent de canvi però no tinc cap prova. Al·lucinat li explico al noi de l’agència de viatge i ell em dóna la resposta. Jo vaig comptar tots els bitllets milió per milió però un cop comptats el canviador amb molta habilitat els va ajuntar i sense que jo me n’adonés deuria deixar caure alguns bitllets darrera el mostrador... A mi em va agafar un escalfament brutal però al mateix temps em sentia culpable de no haver-me’n adonat. Ell em va recomanar que anés a reclamar. Després de dubtar que això servis d’alguna cosa, vaig decidir que no hi tenia res a perdre. Només arribar a l’agència de canvi per reclamar, el presumpte lladregot va agafar de darrera el mostrador just els bitllets que em faltaven i em va preguntar tan tranquil si ara em semblava correcte. Jo el volia matar! Davant la meva cara d’estupefacció em va oferir el meu bitllet de 200 € a canvi de tots els bitllets de Rupies. No m’ho vaig pensar, vaig agafar el meu bitllet i el vaig engegar a la merda.

Divendres dia 9 de juliol vaig començar el viatge de dos dies pel nord de l’illa de Bali. Durant el primer dia varem visitar: Taman Ayun Temple, Alas Kedaton, Pura Ulun Danu Bratan i les Gitgit waterfull. I la nit la vaig passar a Lovina beach a la costa nord.

Taman Ayun Temple

Taman Ayun Temple

Micos a Alas Kedaton

Típic transport familiar

Fruit de cacau

Pura Ulun Danu Bratan

Pura Ulun Danu Bratan

Gitgit waterfull

Hotel a Lovina beach

Dissabte dia 10 de juliol vaig començar a primera hora del matí fent un creuer amb una barca de pescadors per anar a veure dofins. Vaig poder veure molts dofins però les fotografies son molt difícils de captar perquè els dofins neden molt ràpid.