Java

Diumenge dia 18 de juliol ha estat un dia d'autèntic viatge: un avió de Makassar (Sulawesi) a Bali, un taxi a la terminal de bus de Denpasar, un bus fins Ketapang (Java) amb ferri inclòs i per acabar un bemo (furgoneta taxi típica d’Indonèsia) fins a l’hotel de Banyuwangi. Només m’ha faltat agafar un patinet! A l’arribada a l’hotel, sorpresa, m’he topat amb un guia que en un moment m’ha organitzat l’excursió que volia fer demà al volcà Ijen. Un cop més, que fàcil és viatjar per Àsia!

Dilluns dia 19 de juliol a les 3:30 a.m. m’ha sonat el despertador... I a les 4:00 a.m. he sortit amb un 4x4 cap al volcà Ijen. El camí és molt costa amunt i després de dos hores he arribat al punt de control situat a uns 1800 mts. d’alçada. A partir d’aquí he caminat uns 3 km molt empinats fins a la cresta del crater on hi ha una preciosa panoràmica del Kawah Ijen, un llac turquesa situat al seu interior. La xemeneia del volcà desprèn contínuament gasos sulfurosos tòxics i és una font de sofre. És dur dir-ho i més assimilar-ho però avui he vist persones treballant com esclaus. Son els portador de sofre que traginen el mineral des del fons del crater fins a la cresta per una pujada duríssima i després durant els 3 km de baixada fins al punt de producció. Fan dos viatges diaris cadascú amb dos cabassos carregats a l’esquena amb un pes total de 70 a 80 kg... Una verdadera bestiesa! Per curiositat he intentat aixecar la càrrega d’un d’ells i no l‘he pogut ni moure. He conegut a un dels portadors que els companys anomenen “Antonio” i que parla anglès perfectament. M’ha corroborat la duresa de la feina. Després de xerrar una estona amb ell, l’he intentat convèncer per tal que canviï de feina i, donat el seu nivell d’anglès, busqui alguna cosa millor. La resta de portadors ho tindran difícil perquè dins el context del país és una feina ben pagada... Una feina que ni les mules volen fer!

De tornada a Banyuwangi he vist les grans plantacions de cafè que hi ha a l’altiplà de l’Ijen i on es produeix el millor cafè de Java. També hi ha plantacions de cacau, clau i cautxú.

Dimarts dia 20 de juliol he viatjat fins al volcà més conegut de Java: el Bromo. Altra vegada tot el dia viatjant: bemo fins a l’estació de tren, tren fins a Probolinggo, bemo fins a l’estació de bus i microbús fins a Ceromo Lawang. Ceromo Lawang és un poble turístic situat a la cresta de la gran caldera de l’antic volcà Tengger. El Gunung Bromo (2392 mts) és el més petit dels tres volcans sorgits dins la caldera de 10 km de diàmetre.

Dimecres dia 21 de juliol he tornat a matinar i a les 4 a.m. he sortit amb 4x4 en direcció al Penanjakan (2770 mts), el punt més elevat del crater exterior, per veure la sortida del sol.

He creuat la planúria de lava de la gran caldera i he pujat els 253 graons fins al cim del crater del Gunung Bromo. La panoràmica tant del crater fumejant del Gunung Bromo com de tot l’entorn és esplèndida.

Després d’esmorzar a Ceromo Lawang he viatjat amb tren fins a Surabaya, a mig camí de Yogyakarta.

Dijous dia 22 de juliol he arribat a Yogyakarta, una ciutat que m’ha agradat. M’he allotjat a la part antiga prop de l’estació de tren. És un àrea autèntica i on respira molta tranquil·litat perquè és únicament per vianants.

Divendres dia 23 de juliol m’he dedicat a passejar i visitar Yogyakarta. Al matí he llogat un becak (tricicle amb conductor darrera) durant un parell d’hores. El senyor molt amable m’ha acompanyat a visitar el Taman Sari o castell d’aigua on en altres temps el sultà i el seu seguici gaudien d’un àrea d’esbarjo. Després al centre de l’antiga ciutat emmurallada he visitat el Kraton, el gran palau del sultà.

Dissabte dia 24 de juliol he visitat els temples de Borobudur i Prambanan, de caràcter Budista e Hinduista respectivament. Borobudur m’ha agradat molt i té certa màgia.

Prambanan, malgrat els esforços de restauració, m’ha decebut perquè el seu estat és quasi de ruïna total. Alguns temples son simplement una muntanya de pedres.

Diumenge dia 25 de juliol he viatjat amb microbús fins a Semarang al nord de Java.