Sulawesi

Dimarts dia 13 de juliol vaig volar de Labuanbajo (Nusa Tenggara) a Bali i després fins Makassar (Sulawesi).

Dimecres dia 14 de juliol vaig agafar un autobús per anar de Makassar fins a Rantepao al cor de Tana Toraja. Un viatge esgotador de 350 km que durar ni més ni menys que 10 hores...

Dijous dia 15 de juliol mentre estava esmorzant amb una parella d’holandesos que vaig conèixer el dia anterior a l’autobús, varen coincidir amb a tres belgues que disposaven d’un cotxe de lloguer. Tots junts varem compartir el dia visitant els llocs més interessants de la regió de Tana Toraja.

Tana Toraja és senzillament única. Enmig de les muntanyes els Toraja creuen en la vida després de la mort i ho demostren en les cerimònies funeràries. Tombes penjants, en penya-segats inaccessibles o en coves. Les figures dels difunts representades en efigies de fusta a mida natural i anomenades tau-tau. Les matances búfals son macabres però també resulten fascinants. Tot és un món apart.

El nostre primer destí va ser una visita a una cerimònia funerària. Era el tercer i últim dia de cerimònia. Només arribar al poblat, ens varen rebre com a grans convidats a l’event. Nosaltres érem els únics estrangers presents. L’avia difunta estava en un lloc ben visible al centre de la cerimònia. Ens varen oferir te, cafè i galetes. Ens varem fer fotografies amb tota la família vinguda en molts casos de llocs llunyans. Però el plat fort de la cerimònia era la matança de quatre búfals i varis porcs. Per raons familiars i també professionals estic acostumat a veure sang d’animals però igualment la situació va resultar dantesca. En un tres i no res els quatre búfals van ser degollats i esquarterats davant la mirada atenta del centenar d’assistents a la cerimònia. La família molt atenta ens volia convidar a dinar però nosaltres varem excusar-nos dient-los que encara era massa d’hora i volien visitar altres llocs. La realitat és que no hagués estat fàcil menjar búfal per dinar...

El fèretre de l'àvia difunta tres mesos abans situat en un lloc preferent

Amb la família

Amb la filla de la difunta

Els búfals esperant la seva sort

Preparatius

Tot a punt

Amb la germana de la difunta

La segona visita va ser a Lemo, la zona funerària més coneguda de Tana Toraja. Una paret d’un penya-segat mostra uns balcons decorats amb tau-tau.

Després de dinar varem arribar a Londa, una gran cova funerària situada a la base d’un gran penya-segat. A l’exterior hi ha un balcó amb tau-tau que guarden l’entrada de la cova. A l’interior de la cova hi ha molts taüts i restes òssies per tot arreu.

Búfal albí, tot un símbol a Tana Toraja

Búfal albí, tot un símbol a Tana Toraja

L’última visita va ser a Ke’te Kesu, un poblat amb les tradicionals cases de Tana Toraja que sembla ser que representen un vaixell.

Divendres dia 16 de juliol volia fer un trekking amb la parella d’holandesos però el dia plujós ho va trastocar una mica. Després de dinar varem poder anar a Lempo amb un Bemo (furgoneta taxi típica a Indonèsia) i caminar una estona fins a Tikala.

Dissabte dia 17 de juliol vaig anar fins a Makassar amb el mateix autobús esgotador que a l’anada durant 10 hores més.