Kalimantan (Borneo)

Dilluns dia 26 de juliol he viatjat amb avió fins a Pangkalan Bun (Kalimantan) a l’illa de Borneo. He arribat a l’aeroport de Semarang sense cap tipus de vol reservat, cosa habitual últimament i que te el seu encant. Després de dinar a Pangkalan Bun i mentre estava fent la migdiada algú ha trucat a la porta, qui serà ara? Mig adormit he obert la porta de l’habitació i em trobo amb el Majit que m’ofereix fer exactament l’excursió que volia durant tres dies i dos nits pel Parc Nacional Tanjung Puting. Genial, tot organitzat i sense moure un dit!

Dimarts dia 27 de juliol a l’hora acordada m’ha recollit el Majit i m’ha presentat als tres company d’aventura, una parella holandesa i un alemany. També ens ha presentat als cinc integrants de la tripulació: el guia, el capità, l’ajudant del capità i dos cuineres. Després hem pujat al klotok (vaixell típic aquí) i ha començat la navegació per la jungla. Durant la navegació hem vist alguns orangutans i molts micos.

Al Parc Nacional Tanjung Puting hi ha tres centres on es pot veure orangutans amb semillibertat. Els orangutans viuen a la jungla però cada dia reben menjar dels cuidadors a una determinada hora. Avui hem visitat el centre Tajung Harapan i com a primera experiència m’ha semblat una mica pobre perquè només han aparegut un parell d’exemplars.

Dimecres dia 28 de juliol ens hem despertat al voltant de les 4 a.m. amb la cridòria espectacular dels gibons. Després d’esmorzar hem navegat fins al Camp Leakey que segurament és el centre més conegut. Aquí va començar a treballar la doctora Biruté Galdikas l’any 1971 i gràcies al seu esforç finalment les autoritats d’Indonèsia van crear el Parc Nacional Tanjung Puting. La visita ha estat espectacular perquè avui han aparegut molts orangutans i alguns amb les seves cries a l’esquena, una preciositat d’animals!

Dijous dia 29 de juliol ens hem despertat per segon dia amb la cridòria dels gibons i després hem navegat riu avall fins arribar al centre de Pondok Tangui. Potser no hem vist tants orangutans com ahir però alguns han estat molt divertits fent postures com si els agradés que els fotografiéssim. Degut a l’alt nivell de l’aigua, el camí d’entrada estava totalment inundat i hem hagut de caminar amb l’aigua de la jungla fins als genolls.