Beijing I

Divendres dia 3 de setembre he anat de Datong a Beijing en tren. A l’arribada a l’estació de trens de Beijing, una de les 4 que hi ha, he quedat perplex per la gran multitud de gent que voltava per allà. M’he proposat arribar a l’alberg sense agafar cap taxi i finalment després d’un esforç d’orientació ho he aconseguit. Malgrat Beijing és la capital de Xina, aquí continua essent complicat trobar algú que parli un nivell mínim d’anglès.

Dissabte dia 4 de setembre tenia intenció de visitar la Ciutat Prohibida i de passada la plaça de Tiananmen. Però a Xina tot és immens i per donar un tomb a la plaça he trigat quasi dos hores. Tiananmen és potser la plaça més gran del món i disposa de 3 parades de metro diferents.

  

Diumenge dia 5 de setembre he anat fins a Badaling a uns 70 km de Beijing per visitar la Gran Muralla xinesa. He aconseguit arribar-hi amb un autobús local ple a petar de xinesos i amb només jo com a foraster, molt barat i autèntic!

Caminar per aquestes muralles sota un sol de justícia és esgotador però al mateix temps fascinant. L’imperi xinès va construir durant la dinastia Ming, fa més de 2000 anys, diversos trams de muralla al nord del país per defensar-se de les incursions dels mongols.

“Qui no hagi pujat a la Gran Muralla no és un veritable home” Mao Zedong

Dilluns dia 6 de setembre he estat visitant la Ciutat Prohibida. És un dels atractius més importants de Xina i per tant més visitats. És una ciutadella immensa i majestuós. Jo he estat caminant durant més de 5 hores i crec que hauré vist un 75% dels total visitable. Mentre estava allà passejant he recordat la pel·lícula que tracta la vida de l’últim emperador que va viure reclòs dins la Ciutat Prohibida.