Everest

Dilluns dia 27 de setembre hem arribat a un dels punts més desitjat del nostre viatge pel Tibet: el Camp Base de l’Everest. Últimament estem tenint molta sort amb el temps perquè arribar aquí i veure l’Everest sense quasi núvols és una meravella. De camí hi havia programada una visita a un altre monestir però hem decidit passar de llarg per arribar quan abans millor al Camp Base de l’Everest. I ha estat una bona decisió perquè hem arribar just a temps de fer-nos fotos al peu del mirador.

Dimarts dia 28 de setembre hem anat caminant fins al Monestir de Rongbuk a només 4 km del nostre campament. Una caminada suau i molt agradable malgrat els més de 5000 mts d’alçada. Es nota que poc a poc ens anem adaptant a l’alçada.

  

  

I després de dinar ha arribat el moment més esperat quan hem tornat al mirador de l'Everest. A més avui amb una llum immillorable i el cel sense ni un núvol, increïble. Després de fer-nos un munt de fotos ha arribat el moment més místic, asseure’ns, deixar la ment en blanc i simplement contemplar la bellesa d’un del llocs més fascinants del món.

Dimecres dia 29 de setembre, després de la nostra segona nit al campament de l’Everest, hem continuat camí per paratges de muntanya fins arribar a Tingri on hem continuat per la Friendship Highway fins a Zhangmu, l’últim poble Tibetà situat al pas fronterer amb Nepal.

Mt. Shishapangma

Demà deixarem enrere el Tibet per entrar a Nepal però abans hem pogut sincerar-nos amb la Dolkar, la nostra guia Tibetana. El conflicte de l’ocupació xinesa de 1959 havia planat durant totes les nostres converses d’aquest dies però avui diguem que hem posat les cartes sobre la taula. Jo li he explicar a la Dolkar que el meu país també va ser ocupat per les tropes del rei d’un altre país i d’això aviat en farà 300 anys. Malgrat cap dels dos conflictes sembla que pugui tenir el desenllaç desitjat tant per la Dolkar com per mi, la il·lusió sempre serà l’últim que perdrem i des del sostre del món volem cridar ben fort: FREE TIBET