dilluns, 13 de desembre del 2010

Petra

Dissabte dia 11 de desembre he passejat una estona per la Reserva Natural de Dana, una vall amb un ecosistema divers. Malgrat l’interès del lloc, no he volgut baixar al fons de la vall i he preferit fer una ullada ràpida per no fer massa tard.




A migdia finalment hem arribat a Petra per visitar el punt de major interès de Jordània. Malgrat la pluja inicial i una posterior tempesta de sorra, he pogut fer la visitar i gaudir d’aquesta joia arqueològica. No tinc paraules per explicar la sensació de descobrir aquesta meravella. Quan un visita un lloc que tothom en parla molt i molt be hi ha el risc que finalment no compleixi amb les expectatives creades. Petra no només compleix sinó que supera i de llarg qualsevol expectativa prèvia. Aquestes restes arqueològiques son un d’aquells llocs del món que s’han de veure com a mínim un cop a la vida.

Durant la visita d’avui m’he fet una idea de tot el conjunt i espero demà poder veure amb més calma cada àrea. M’ha sobtat enormement la immensitat de Petra. Es triguen unes dues hores fins arribat al monestir situat al capdamunt d’una muntanya després de caminar sis o set kilòmetres des de l’entrada.





  















Diumenge dia 12 de desembre m’he aixecat aviat i a les vuit en punt he entrat de nou a Petra. El temps fred i el fort vent feia que la sensació fos gèlida. Caminant poc a poc he entrat en calor i sortosament el dia aviat ha anat millorant.
 

















A migdia m'he vist obligat a marxar perquè el temps ha començat a empitjorar i el vent aixecava cada cop més sorra anul·lant tota la visibilitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada