dijous, 4 de febrer de 2010

De Puerto Montt a Puerto Natales

El divendres dia 29 de gener vaig embarcar al vaixell Evangelistas de la companyia Navimag que m’havia de dur de Puerto Montt a Puerto Natales. La travessa té una durada 4 dies i 3 nits, sempre que les condicions climatològiques ho permetin. Varem començar una mica preocupats perquè el vaixell va arribar a Puerto Montt procedent de Puerto Natales amb 12 hores de retràs degut al mal temps que es varen trobar durant el tram de mar oberta a l'Oceà Pacífic. Finalment varem embarcar a mitja nit i directes a dormir.

El dissabte dia 30 de gener, després d’un molt bon esmorzar, varem tenir una primera reunió informativa en la que la tripulació ens va fer saber tot el necessari durant el viatge: ruta, àrees del vaixell, normes bàsiques, etc. A l'acabar tothom a coberta a veure les vistes per on anàvem passant. Després d’uns primers moments de descoberta comença la relaxació perquè hi ha poc a fer a banda d’observar el paisatge.










Durant el dia varem passar pels següents àrees:
- Canal Moraleda: Un dels canals més amples de la ruta amb una vegetació, única i animals que en altres canals no es poden apreciar, a més hi ha la possibilitat de veure Orques (però jo no en varem veure cap).
- Canal Pulluche: És el canal amb més vegetació de la ruta, ric en flora, tant com fauna.
- Canal Chacabuco: És un dels canals més estrets del viatge. Hi ha la possibilitat de veure dofins (i en aquest cas en varem veure però impossible fotografiar-los).
- Badia Anna Pink: És una badia molt extensa. Al 1741 s’hi va refugiar un vaixell Anglès de l’esquadra del Capità Ansón i el vaixell s’anomenava Anna Pink.







Diumenge dia 31 de gener va començar mogut ja que durant la nit varem arribar a mar oberta i, malgrat el temps era prou bo i la mar estava aparentment en calma, el vaixell no parava de moure’s. Per mi va ser complicat dormir i molt pitjor va ser quan et posaves dret. Semblava que portessis unes quantes copes de més. A dins el camarot topaves amb tot. Al menjador era complicat mantenir-se dret amb la bandeja de l’esmorzar.

Finalment després de dinar varen passar el Golf de Penas i va començar la ruta per diferents canals:
- Canal Messier: Aquest canal és el de major profunditat de la ruta, uns 1300 metres. Les muntanyes dels seus voltants son d’uns 800 metres. El seu nom prové de l’astrònom francès Charles Messier.
- Bajo Cotopaxi: Denominat així degut a que al 1889 va naufragar-hi el vaixell Anglès Cotopaxi i les seves restes encara estan allà.
- Angostura Anglesa: És un pas llarg format per illes que deixen estret de 180 metres. Nombrat en honor al navegant Anglès, Mr. Skyring que al 1830 va realitzar exploracions en aquesta regió.
- Puerto Edén: Una petita localitat habitada per alguns dels últims Kaweskar del món. Es troba a l'illa Wellington, la tercera més gran de Xile i dins del Parc Nacional Bernardo O'Higgins.











El dilluns dia 1 de febrer, l’últim de la travessa, vaig tenir un despertar una mica precipitat. A les 6 hores de la matinada, encara era de nit, quan la megafonia de vaixell anunciava a tot volum que en 20 minuts arribaríem a la glacera Skua. I tothom a córrer per veure-ho.

La ruta d’aquest últim dia va ser la següent:
- Glacera Skua: Ubicada al fiord Amalia, la seva paret frontal té 3600 metres d’amplada. El seu nom és el d’una au carronyaire.
- Canal Sarmiento: Té una amplada que va dels 2 als 5 km. Avança entre el continent i les illes Esperanza i Vancouver. El seu nom es deu al navegant Espanyol Sarmiento de Gamboa que va recórrer aquests canals entre el 1580 i 1584.
- Estret Collingwood: Explorat pel capità Fitz Roy al 1830. El seu nom és en honor a l’almirall d’aquest cognom que va lluitar en la Batalla de Trafalgar.
- Pas Sobenes: Canal més austral de la ruta, arribant als 52º10' latitud sud. En aquest punt de la Serralada dels Andes s’enfonsa i reapareix plana a la Tierra del Fuego.
- Pas White: És el pas més complicat i estret de la ruta. El punt més estret només té 80 metres d’amplada. Els indígenes l’anomenen Ushucoico.
- Puerto Natales: Punt d’arribada, aquest sector va ser descobert per Juan Ladrillero que al 1557 buscava un pas alternatiu a l'Estret de Magallanes. La ciutat però es va fundà fins a principis del segle XX.















1 comentari:

  1. Capità Tomàs, graaaaans fotos!!!. Veig que t'ho estàs passant de colló de mico. Sento molta emoció quan et llegeixo i et veig tan engrescat.
    Vigila amb les Xilenes!!!jajajaja.
    Una abraçada,
    Luichi

    ResponElimina