dijous, 18 de febrer de 2010

Mendoza

Marxar de Ushuaia no és fàcil. Amb autobús necessites molt i molt temps, uns 2 dies per arribar a Buenos Aires i potser 3 dies si vols anar al nord de l'Argentina. I amb avió, tot passa per anar via Buenos Aires i el cost és més elevat. Jo finalment vaig escollir l'avió però m'hagués agradat fer-ho amb autobús i amb temps per fer algunes parades.

Diumenge dia 14 de febrer vaig agafar un avió des de Ushuaia a Buenos Aires però fent una escala a El Calafate i després un altre avió fins a Mendoza. Un total de quasi 9 hores de vols i connexions. L'Argentina és tan gran que les distàncies son increïbles.

Dilluns dia 15 de febrer vaig aprofitar el matí per conèixer una mica la ciutat passejant per carrers i places del centre de Mendoza. La veritat és que al centre es respira una tranquil·litat que convida a asseure's en una de les seves places, badar i veure com passa el temps.

Plaça Independencia

Plaça Independencia

Plaça España

Plaça España

Mosaic molt particular de la Plaça España

Plaça España

Plaça Independencia per la nit

Mendoza és coneguda pels seu vi i per la tarda vaig aprofitar per anar a les localitats properes de Maipú i Luján de Cuyo a fer unes degustacions de vi, licors, xocolata i olis.

Queda clar que Mendoza és terra de vins

Producció artesana de licors, melmelades i xocolata

Vins de la bodega Carmine Granata


Preparant la degustació de Malbec

Salut!


Producció de olis extraverges

Dimarts dia 16 de febrer volia aprofitar per veure de prop la muntanya més alta d'Amèrica: l'Aconcagua.

Al Llac Potrerillos

Passant per valls increïbles

La paret vora el riu Mendoza té una mitjana de 80 metres d'alçada...

Pont commemoratiu de la independència Argentina

La placa identificativa



Primera visió de l'Aconcagua

Aquí la teniu, sembla petita!

El magnífic Pont del Inca



Aquí comença la caminada fins al mirador


Una fantàstica vista de l'Aconcagua



La foto individual

La foto del grup

Gaudint del paisatge i del sol

I l'última de moltes fotos de l'Aconcagua

4 comentaris:

  1. estamos aquí Manolo y yo acordándonos de ti!!
    que caaaaaaaaaaaaabron!!!

    ResponElimina
  2. Sr. Anònim, a veure si firmes el missatges. Tot i que pel contexte puc pensar qui ets!

    Tomàs

    ResponElimina
  3. Arraides......!!!

    Bona nit i tapa't!!

    ResponElimina
  4. Hola Company!
    A ver si actualizas el blog, eh!!!! Se te acumula la faena!!!!
    Para cuando la proxima entrega....
    La impaciente de siempre!

    ResponElimina