divendres, 19 de març de 2010

La Paz

Dissabte dia 13 de març vaig arribar a La Paz procedent de Sucre. Vaig escollir traslladar-me amb avió. Pel meu estat físic preferia la comoditat i rapidesa de l’avió i també el preu era molt raonable, uns 42 €. Fer l’aterratge a l’aeroport internacional més alt del món també era un al·licient. Resulta que degut als aproximadament 4000 mts d’alçada de l’aeroport de El Alto, els avions tenen menys força de sustentació i això provoca que hagin d’aterrar a una major velocitat i per tant també necessiten una distància de frenada molt superior a lo habitual. S’han donat múltiples anècdotes en aquest aeroport amb pilots inexperts que han necessitat diversos intents per aconseguir aterrar. Sortosament, el meu aterratge va ser plàcid però l’aproximació a la pista si que va ser una mica més brusca del normal.

Diumenge dia 14 de març vaig anar a passejar per la ciutat de La Paz. Enclavada al bell mig una vall immensa, La Paz és una ciutat 1,5 milions d’habitants amb una estructura estranya i caòtica. L’alçada de la ciutat de La Paz varia des dels 3600 de la part més baixa fins als 4000 mts de la part més alta on s’ajunta amb El Alto, un altra ciutat d’1 milió d’habitants. El Departamento de La Paz té aproximadament uns 3 milions d’habitants i això suposa el 30% de la població total de Bolívia.



La Catedral






Carrer Linares


Dilluns dia 15 de març vaig fer una excursió al Cerro Chacaltaya, una muntanya de més de 5400 mts d’alçada on fins fa pocs anys hi havia l’estació d’esquí més alta del món. Malauradament, el canvi climàtic global ha reduït tant les nevades que ara mateix l’estació està tancada. Amb la furgoneta varem arribar als 5300 mts d’alçada i a partir d’allà varem caminar fins al cim. A priori semblava un trekking fàcil, una passejada de 45 minuts però l’alçada i la falta d’oxigen converteixen qualsevol esforç, per petit que sigui, en tot un repte. Malgrat et marquis un ritme molt i molt lent, cada poc temps has de parar e intentar recuperar l’alè. Qui no hagi experimentat l’alçada difícilment pot entendre-ho però us juro que notes com el cor et batega a 200 pulsacions per minut i fas quatre passes i senzillament no pots ni amb la teva ànima. Finalment arribes al cim i les vistes valen la penúria i l’esforç realitzat.












Per la tarda varem apropar-nos al Valle de la Luna, a només 10 km de La Paz, per veure les formacions curioses creades per l’erosió del terreny.






Dimarts dia 16 de març vaig fer realitat un altre gran repte i vaig baixar amb bici per la carretera més perillosa del món: world’s most dangerous road. L’amic Josep Mª Sánchez ja me n’havia parlat i realment és brutal baixar amb bici des de La Cumbre a 4700 mts l’alçada i arribar finalment després de 4 o 5 hores a la regió de Los Yungas a només 1200 mts. amb un desnivell total de més de 3500 mts. Les bicicletes utilitzades son d’alta tecnologia Canadenca i tenen un valor al mercat d’uns 3000 US$, compten amb doble suspensió i frens de disc. Malgrat jo físicament no estava al 100%, per sort la baixada no requereix gaire esforç físic i si molta tècnica i concentració. No valen les errades perquè en molts lloc el precipici és de centenars de metres... Un cop arribats a La Cumbre els guies et donen uns consells bàsics de seguretat i després comença l’aventura. Al llarg de les més de 4 hores vas veient com l’alçada disminueix i això provoca un canvi del paisatge i també de la temperatura i pressió atmosfèrica. Quan arribes a la fi del recorregut, crec que el dipòsit d’adrenalina està del tot esgotat, una passada de ruta, simplement genial!

Els preparatius a La Cumbre

Abans de començar i amb molt fred


Els últims consells

Quins precipicis!

Una panoràmica de la ruta

A mig camí fent un descans

Aquí algú no ho va poder explicar...

A més hi havia tràfic en sentit contrari...

Foto final del grup de supervivents

Celebrant-ho

Dimecres dia 17 de març vaig visitar les ruïnes de Tiwanaku que estan a uns 75 km de La Paz. Varem tenir la sort de comptar amb un molt bon guia que ens va explicar moltes anècdotes de la cultura Tiwanacota. Molt abans que l’imperi Inca dominés bona part de la regió Sudamèrica, va existir la cultura Tiwanaku datada inicialment al 1500 AC i que va durar fins a l’any 700 aproximadament. El centre espiritual d’aquesta cultura era la ciutat de Tiwanaku on encara hi ha algunes restes d’aquelles èpoques.

Una imatge de com deuria ser Tiwanaku

Una maqueta de tot el conjunt històric






La porta del sol



Detall constructiu d'unió dels blocs de pedra mitjançant grapes de bronze

Curiosa pedra amb un forat que s'utilitzava d'altaveu i funciona

Just arribar de l’excursió a Tiwanaku vaig anar un local a La Paz on sabia que podria seguir el partit del Barça contra Stuttgart i és que dóna gust ser seguir al Barça des de qualsevol lloc del món!

Força Barça!

Dijous dia 18 de març, abans de marxar cap al Llac Titikaka, vaig aprofitar per aconseguir unes últimes imatges de La Paz.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada