divendres, 26 de març de 2010

Llac Titikaka

El Llac Titikaka és un dels llacs més grans del món, amb uns 200 km de llargada i uns 70 km d’amplada, i és també un dels llacs més alts del món, amb una alçada de 3800 mts. sobre el nivell del mar, el llac té una profunditat màxima de més de 200 mts. El Llac Titikaka està situat al nord de Bolívia i al sud del Perú, el seu territori està compartit un 40% és a Bolívia i l’altre 60% és al Perú.

Dijous dia 18 de març vaig arribar a Copacabana procedent de La Paz. Vaig traslladar-me amb un autobús local i el viatge va ser un una mica llarg i amb avaria inclosa. Copacabana és un poble Bolivià bastant turístic que està situat al sud del Llac Titikaka en una fantàstica badia.

Copacabana amb el Cerro Calvario al fons

Divendres dia 19 de març vaig visitar Copacabana i vaig pujar al Cerro Niño Calvario, un dels dos que té la població. Les vistes des de d’alt son impressionats però la pujada és dura perquè un altre cop l’alçada fa que t’ofeguis ràpidament.



Copacabana des del Cerro Niño Calvario

Al cim del Cerro Niño Calvario

Un company de viatge

Un tornado a l'altra banda del Llac Titikaka

Per la tarda vaig continuar visitant Copacabana i al capvespre vaig pujar a l’altra muntanya del poble, el Cerro Calvario, per veure des de aquí la posta de sol.

Cerro Calvario

Panoràmica des del Cerro Calvario

La Catedral des del Cerro Calvario

Cerro Niño Calvario




Copacabana de nit

Dissabte dia 20 de març vaig agafar un vaixell per anar a l’illa del Sol. Vaig decidir anar a la part nord de l’illa amb intenció de visitar aquella part durant el matí i després caminar els 7 o 8 kilòmetres fins a la part sud i passar-hi la nit. Un cop a la part nord, un guia voluntari ens va acompanyar fins a les ruïnes i ens va explicar força anècdotes de l’illa.





Taula Ceremonial dels Inques

La Pedra Sagrada

El nostre guia dins el Temple del Inca

El conjunt del Temple del Inca


Després de menjar alguna cosa en una espècie de botiga, ens varem ajuntar un grup que volíem fer el mateix trajecte cap al sud. Realment anava ben acompanyat ni més ni menys que amb 5 argentines, dues ja tenien reservat un allotjament a la part sud de l’illa però les altres tres noies i jo no. Finalment després de caminar durant més de 4 hores i just abans d’arribar a Yumani, la comunitat del sud de l’illa, ens varem topar amb un Hostel fantàstic i molt recomanable que en un altre post ja us n’he parlat. Va ser el millor regal a una jornada de trekking a l’illa del Sol i veure la posta de sol amb el Llac Titikaka de fons senzillament preciós.





Diumenge dia 21 de març, desprès d’esmorzar amb les millors vistes del Llac Titikaka, varem caminar en direcció al port de la part sud de l’illa passant primer per la comunitat de Yumani i després baixar per l’Escala del Inca. Amb un altre vaixell vaig retornar a Copacabana i després amb un autobús vaig arribar a Puno (Perú), just a l’altra banda del Llac Titikaka.


Esglèsia de Yumani


A l'Escala del Inca


Entrada al Perú

Dilluns dia 22 de març vaig començar una excursió de dos dies per les illes d’Amantaní i Taquile a la banda peruana del Llac Titikaka. Primer varem visitar les illes flotants dels Uros, un conjunt d’illes que estan literalment flotant sobre l’aigua del Llac Titikaka. La construcció de cadascuna de les més de 50 illes flotants està basada capes i capes de Totora, una espècie de jonc que creix al Llac Titikaka. El gruix necessari per tal que la illa no s'enfonsi està al voltant del 3 o 4 mts de capes de Totora.




Vaixell de Totora


Un habitant de l'illa flotant donant-nos una explicació

Venent-nos els seus productes


Una de les illes flotants


Vaixell de Totora

Després de la interessant visita a les illes flotants, varem continuar viatge fins a l’illa d’Amantaní. Un cop a l’illa, a tot el grup ens varen repartir per parelles amb les diverses famílies que disposen d’allotjament. A mi i al Jon, un basc que viu a Barcelona però que fa 6 mesos que viatja per tota Sudamèrica, ens va tocar la família de la Matilde i el Jesús. Va ser tota una experiència allotjar-nos en una casa familiar senzilla i sense cap tipus de luxe. Després de dinar varem retrobar-nos amb tot el grup i el guia per pujar fins al cim del Pachamama i des d’allà veure la posta de sol.

Comité de benvinguda a l'illa d'Amantaní







Les ruïnes de Pachamama

Al cim de la Pachamama

Després de sopar, cadascú a casa de la família corresponent, varem retrobar-nos de nou tot el grup, vestits amb ponxo i gorra segons la tradició a l’illa, per celebrar la nostra visita conjuntament amb la resta de famílies de l’illa.

Amb un Argentí i dos Catalans que viatgen per Sudamèrica


Amb el ponxo i el gorro típics




Comença la música


Ballant amb la mestressa de la família

Amb tot el grup

Dimarts dia 23 de març, després d’esmorzar a casa de la família, varem agafar de nou el vaixell per anar fins a l’illa de Taquile. Allà varem caminar durant una hora fins arribar a la plaça principal del poble i visitar diverses dependències.

L'illa d'Amantaní des del vaixell









I després de dinar davant del Llac Titikaka, varem retornar a Puno.

Aigües del Llac Titikaka

Aigües del Llac Titikaka

Catedral de Puno


Mototaxis típics a Puno

6 comentaris:

  1. Arraides!!

    també vaig estar a Amantaní i les Uros; realment espectacular! A veure si et cuides i ves atandant l'aigua de tant en tant... el dancing in the dark molt correcte... ves practicant.

    Bona nit i tapat!!!

    ResponElimina
  2. Quines fotos!!! felicitats :)

    em podries passar l'enllaç del hostel de l'illa del sol? no hi havia problemes si no reservaves doncs?

    Gràcies!!

    ResponElimina
  3. Francesc,

    El hostel Palla Khasa Ecological Refuge no es pot reservar per internet, de fet no tenen web. Recordo que tenien un telèfon de contacte però jo no me'l vaig guardar, ho sento. Però fent una cerca al google he trobat un link en el que indiquen un mòbil de contacte:
    http://www.fotolog.com/federicob/34608329

    Tomàs

    ResponElimina
  4. Quines fotos més xules i divertides!!! Veig que el teu viatge va d'allò més bé, me'n alegro! Jo fa dues setmanes que ja estic a casa i de moment estic bé, encara no vull tornar a marxar, jeje...

    ResponElimina
  5. Hole,

    si si molt guapes les fotos! la del tornado increible!

    a seguir disfrutant!

    una abracada

    ResponElimina