diumenge, 14 de febrer del 2010

Ushuaia

Arribar a Ushuaia era una fita que havia de marcar el punt més austral del meu viatge: 54º 48' de latitud sud. Ushuaia és la capital de Tierra del Fuego i està situada a poc més de 1.000 km de l'Antàrtida i a més de 3.000 km de Buenos Aires.

Vaig arribar a Ushuaia el passat dilluns dia 8 de febrer i el primer que em va sobtar és el seu clima tan canviant. En teoria ara és estiu però aquí tant aviat fa calor, plou, fa fred, neva o fa vent. En el transcurs del dia pots trobar-te les quatre estacions i, per tant, t'has d'adaptar amb la vestimenta. O sigui, que t'has de posar i treure roba continuadament com si fossis una ceba.

Dimarts dia 9 de febrer vaig anar a navegar pel canal de Beagle amb un vaixell petit de només 11 persones i 3 tripulants. Va ser una excursió entretinguda d'unes 4 hores. Primer varem passar a la vora d'una illa on hi ha una colònia de cormorans i llops marins. Després varem arribar al far Les Éclaireurs que va ser construït al 1919 i que és un símbol de la ciutat. Finalment varem desembarcar a l'illa H on varem fer una caminada d'una hora per veure la seva vegetació i fauna. Aquí varem veure algunes restes dels antics pobladors d'aquestes terres: els aborígens Yámanas.

















Dimecres dia 10 de febrer vaig fer una excursió espectacular amb un vehicle 4x4.



Conduint per camins impossibles

El nostre 4x4 davant el Llac Fagnano

I al migdia varem fer un dinar autènticament campestre.

Talant un arbre mort per fer llenya

A cobert de la pluja

Una bona brassa i la carn al punt

Un convidat de luxe

I finalment varem fer kayaking en aquest llac

Dijous dia 11 de febrer vaig fer un trekking al cerro Martial que és una muntanya molt propera i on la panoràmica de Ushuaia és magnifica. I després de caminar per un camí força costerut durant una hora s'arriba a la glacera Martial.












Divendres dia 12 de febrer vaig anar a visitar el Parc Nacional Tierra del Fuego. Primer vaig agafar el Tren del Fin del Mundo que va resultar ser una mica massa turístic pel meu gust. Després vaig fer un parell de caminades pel Parc i gaudir dels paisatges.






Cabanes Yámanas

Cementiri d'arbres






Dins el Parc Nacional Tierra del Fuego, a la Badia Enseñada vaig aconseguir segellar el passaport amb un segell especial de la fi del món.



Segell del País de la Isla Redonda i fi del món

I finalment, dins el mateix Parc Nacional Tierra del Fuego hi el punt final de la Carretera Panamericana que creua Amèrica de nord a sud, des de Alaska fins Ushuaia.


Dissabte dia 13 de febrer vaig aprofitar el dia plujós per visitar alguns museus de la ciutat. El més interessant és l'ex-Presidi i actualment museu del Presidi i al mateix temps museu marítim. La visita a l'ex-Presidi va ser molt interessant perquè explica l'origen curiós de la ciutat de Ushuaia. El govern Argentí de l'època volia defensar la territorialitat de la zona enviant persones des d'altres zones d'Argentina. Però davant la dificultat de trobar candidats voluntaris, van establir-hi un presidi. Els presos feien feines fora de la presó per ajudar a la a la ciutat en qualsevol necessitat. D'aquesta forma la ciutat disposava de mà d'obra barata per la construcció de carrers, tala de boscos, etc.




Finalment unes últimes imatges de Ushuaia.

El Saint Christopher (símbol dels vaixells enfonsats a la Tierra del Fuego)

El Star Princess és un dels creuers més grans

El cerro Martial

La cerro Olivia i el cerro Cinco Hermanos (amb 5 puntes)

Des de l'anomenada fi del món

4 comentaris:

  1. Arraides!!
    al final t'acostumaràs a la neu i no et podrem treure de Portainé....

    Bona nit i tapat!

    ResponElimina
  2. Brutal la foto de la carce!!!
    hahhhahaa

    ResponElimina
  3. Tomas

    todo muy bonito, muy lindo, te lo estas pasando bien...pero habra que ir pensando en ir volviendo, no? que los dientes se me salen de su sitio ya :)

    aprovechalo y disfrutalo
    Joseba

    ResponElimina
  4. Hola Joseba, ya vi que Nacho y tu estáis por ahí siguiendo la aventura, jaja.

    Volver? Nos vemos en 2011, jaja

    Saludos,

    Tomàs

    ResponElimina