dijous, 4 de novembre de 2010

Fergana

Diumenge dia 31 d’octubre he volat de Tashkent a Fergana amb la intenció de descobrir durant uns dies aquesta vall. Avui trobar allotjament no ha estat una tasca fàcil i he recorregut alguns kilòmetres fins trobar-ne un adequat i amb una relació de qualitat i preu acceptable.

Dilluns dia 1 de novembre he anat fins a Margilon per visitar una fàbrica de seda on encara utilitzen els mètodes tradicionals i absolutament manuals per elaborar teixits amb seda i cotó.







Després he anat fins a Andijon, un altra de les ciutats de la vall de Fergana. Aquí he començat passejant fins arribar a la plaça Babur on m’he aturat a fer algunes fotografies. Aquesta plaça és coneguda lamentablement per la mort de més 200 persones a mans de la policia Uzbeka el maig de 2005. Les organitzacions internacionals parlen d’una matança de civils que es manifestaven pacíficament. Els seguidors del president Islam Karimov ho expliquen ben diferent i parlen de la mort d’uns quants rebels Talibans arribats des del país veí de Kyrgyzstan.


Després de dinar volia anar a visitar la mezquita Juma i la seva madrassa i he agafat una marshrutka (furgoneta amb una ruta fixa per la ciutat) però m’he acabat perdent. Al final de la ruta el conductor m’ha preguntat on anava i ha començat un l’embolic. Ell no m’entenia perquè no parlava anglès i jo no sabia com explicar-li on volia anar. Al cap d’una estona ha entrar a la marshrutka una senyora que ha tingut la genial idea de trucar a la seva filla que parla anglès. Finalment algú m’ha entès i li ha pogut explicar al conductor que volia visitar la mesquita. Tot aquest embolic no ha servit de gran cosa perquè la visita a la mesquita en qüestió no val massa la pena.

Dimarts dia 2 de novembre he anat amb autobús fins a Kokand, a l’oest de la vall de Fergana, per visitar la ciutat. El trajecte és d’unes dues hores i per tant no tenia massa temps tenint en compte que després havia de tornar a Fergana. Avui també m’he acabat perdent malgrat tenir un plànol de la ciutat. El nom dels carrers no està indicat enlloc i per molt que preguntis ningú t’entén. Al cap d’un hora de caminar per Kokand m’he acabat situant i he tingut el temps just de visitar la mesquita Juma i el Khan’s Palace.





De tornada a Fergana, l’autobús anava pleníssim de gent. Jo era l’únic estranger i tothom al meu voltant em volia preguntar coses però aquí si no parles Uzbek o Rus no hi ha manera d’entendres. No obstant, els hi he pogut fer entendre el meu nom i d’on soc. El més divertit és que de tant en tant escoltava com els uns als altres s’ho anaven explicant i suposo que també deurien fer safareig de mi. M’imagino que pels Uzbeks no és massa habitual trobar-se a un estranger que viatja com un Uzbek més i això els desperta la curiositat.

Dimecres dia 3 de novembre he visitat el museu regional de Fergana i he fet un tomb per Al-Farghoni Park.


A migdia m’he desplaçat amb taxi compartit fins a Tashkent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada