dilluns, 22 de novembre de 2010

Kerman

Dimecres dia 17 de novembre he dedicat el matí a actualitzar el blog a l’hotel de Tehran. A la tarda he volat fins a Kerman. A l’aeroport he conegut a l’Hamid, hem començat a parlar fins que ha arribat l’hora d’embarcar. Després de recollir l’equipatge a Kerman, l’Hamid m’estava esperant a la porta de sortida i m’ha dut fins a l’hotel amb el taxi que ell ha agafat. A l’arribada no m’ha deixat pagar res i a més hem quedat per divendres anar junts a Mahan, la ciutat originaria dels seus pares. Aquest és un clar exemple de l’hospitalitat Iraní.

Dijous dia 18 de novembre he hagut de canviar d’hotel perquè el que he passat la nit estava ple i a més superava de bastant el meu pressupost. He perdut quasi tot el matí perquè no ha estat gens fàcil trobar-ne un altre amb una relació qualitat preu del meu gust.

Després he fet un tomb pel basar i la Jame Mosque. Mentre dinava en un restaurant local a prop del basar, he conegut a l’Azizi. Sense adonar-nos hem xerrat una hora llarga fins que ha aparegut una família, una parella amb un fill petit. L’home també s’ha interessat per la nostra conversa. L’Azizi feia d’intèrpret i més o menys ens hem anat entenent. S’han acabat fent unes fotos de record amb mi. Després amb l’Azizi hem anat a visitar els Hamam-e Ganj Ali Khan, uns grans banys públics ara restaurats i convertits en museu. Després m’he acomiadat de l’Azizi. Qui sap si potser me’l trobaré un altre cop.





Divendres dia 19 de novembre he fet temps durant tot el matí perquè fins després de dinar no havia quedat amb l’Hamid. Ha aparegut amb la seva dona i junts hem anat a visitar Mahan. Primer hem visitat l’Aramgah-e Shah Nematollah Vali, un mausoleu d’un conegut líder Sufi.







Després hem anat fins al Bagh-e Shahzde, uns enormes jardins amb fonts i un palau preciós. Sobta molt com al mig del desert hi pugui haver un lloc com aquest amb tanta abundància d’aigua i zones verdes.




L’Hamid i la seva dona han estat encantadors i hem passat plegats una tarda molt agradable. Quan hem tornat a Kerman he conegut al cunyat de l’Hamid i m’han dut a fer un petit city tour per llocs gens turístics. I abans d’acompanyar-me a l’hotel hem fet un gelat. Ha estat un plaer conèixer aquesta família i gaudir de la seva hospitalitat i generositat.

Dissabte dia 20 de novembre he anat amb savari (taxi compartit) fins a Rayen, un poblet situat a 110 km al sud de Kerman. Un dels grans tresors d’Iran era el Arg-e Bam o ciutadella de Bam. Però el terratrèmol ocorregut al 2003 ho va destrossar tot. Ara encara està en procés de reconstrucció però no es preveu que s’acabi fins d’aquí a uns cinc anys. Per aquesta raó m’he decidit a anar fins a Rayen i visitar el Arg-e Rayen. Malgrat no és comparable a l’antic Arg-e Bam, be a ser una rèplica i té força atractiu.













A la tarda i ja a Kerman, m’he apropat a un dels chaykhaneh o teahouse amb un dels ambients més magnífics que m’he trobat a Iran.




Diumenge dia 21 de novembre he anat a visitar els Kaluts, un àrea desèrtica situada a 140 km de Kerman. A l’estiu en aquest desert s’assoleixen temperatures de més de 60ºC. Per tant, pot arribar a ser perillós endinsar-s’hi sense un guia a ple dia. Molta gent hi passa la nit sota un sostre d’estels. Jo també tenia aquesta intenció a priori però en aquesta època de l’any les nits ja son massa fredes. Els Kaluts son com castells de sorra al mig de la immensitat del desert.
















Després de tornada ens hem aturat a Shafi Abad i Shahdad per visitar un antic caravanserai (fonda dels antics viatgers del desert amb els seus camells) i una mesquita respectivament.







Per la tarda, mentre passejava pels carrers de Kerman m’he topat amb un parell de nois: l’Amir Hossein i el Sina. Amb ells he anat a sopar avui. Hem parlat e intercanviant punts de vista sobre Iran i el món occidental. Ha estat el millor punt i final a la meva estada a Kerman.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada