dijous, 7 d’octubre de 2010

Kathmandú I

Dijous dia 30 de setembre hem entrat a Nepal pel punt fronterer de Kodari i allà, després de negociar amb diversos taxistes, hem pujat a un 4x4 que ens ha dut fins a Kathmandú. A l’arribada, amb l’Olga hem anat a fer un cafè i ens hem acomiadat tot desitjant-nos molta sort ens els nostres respectius viatges.

Ja en solitari m’he instal·lat en un hotel al centre Thamel, el barri turístic per excel·lència de Kathmandú. Aquí qualsevol viatger s’hi pot trobar be. És com un parc d’aventures, ple botigues d’esports, agències de viatge, hotels, restaurants i botigues de records. Un lloc ideal per aturar-me uns dies i descansar.

Divendres dia 1 d’octubre he fet una volta per barri de Thamel i després m’he dedicat a actualitzar el blog ja que he estat un mes i mig sense tenir-hi accés.

La sensació a Kathmandú és de trobar-te una ciutat amb un caos circulatori espectacular i amb molt soroll de clàxons. Tot és molt diferent al Tibet i recorda molt a l’India.



Dissabte dia 2 d’octubre he estat el segon dia de relaxament a Kathmandú i també dedicat bàsicament a continuar posant al dia el blog.

Diumenge dia 3 d’octubre he visitat la Plaça Durbar, segurament el lloc més visitat de Kathmandú. Abans però, i per arribar-hi des de l’hotel, he al·lucinat amb el caos d’aquesta ciutat. Els carrers son estrets i estan a petar de taxis amunt i avall, motos de gran cilindrada, rickshaws i gent, molta gent. En teoria la circulació és per l’esquerra però a la pràctica no hi ha aceres i és la llei de la jungla. Sincerament, un autèntic desgavell. S’ha de veure per poder-s’ho creure.


La Plaça Durbar compren un àrea repleta de temples, monuments i antigament havia estat el palau reial. He passat tot el matí gaudint d’aquesta plaça tant extraordinària.














Dilluns dia 4 d’octubre he anat caminat fins a Swayambhunath o Temple dels Monos situat a un parell de kilòmetres de Thamel.







Dimarts dia 5 d’octubre he agafat un taxi fins al poble de Patan on he estat visitant la seva Plaça Durbar.









Dimecres dia 6 d’octubre m’he anticipat al meu aniversari i m’he regalat un vol amb avioneta per les muntanyes de l’Himalaya. La climatologia no ha acompanyat al 100%. I que totes les grans muntanyes estaven perfectament visibles menys una... L’Everest estava completament tapat. Una llàstima perquè tenia ganes de veure’l també des de l’aire. Malgrat això, l’experiència és molt recomanable i la tripulació t’ajuda en tot moment a identificar cadascuna de les muntanyes més significatives.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada