divendres, 22 d’octubre de 2010

Nukus i Moynaq

Dimecres dia 20 d’octubre he volat de Tashkent a Nukus, al nord de l’Uzbekistan. Un cop allotjat a l’hotel, he anat a visitar el museu d’art Igor Savitsky considerat el més important d’Àsia Central. De fet, el museu és l’atracció més important de Nukus juntament amb la proximitat al poble de Moynaq.


He passat el dia passejant per Nukus i buscant alternatives per anar demà a Moynaq. Com a última alternativa hi ha la possibilitat de pagar 80 US$ per anar-hi amb taxi. Però jo voldria compartir despeses amb algun altre viatger interessat. A l’hotel i voltant per Nukus m’he trobat alguns viatgers però tots ells van anar-hi ahir. De moment sembla que no tinc sort. Però després de sopar han aparegut quatre espanyoles que demà tenen previst anar a Moynaq i m’han convidat a anar-hi plegats.


Dijous dia 21 d’octubre, després d’esmorzar, marxem cap a Moynaq amb les espanyoles i el seu guia. Quina sort he tingut i no només avui, ja que no és el primer cop que em passa alguna cosa semblant. A vegades penso que tinc un àngel de la guarda que em persegueix a tot arreu i apareix quan tot sembla complicar-se.

Moynaq està a uns 200 kilòmetres al nord de Nukus i fa trenta o quaranta anys era un poble de pescadors. El mar d’Aral banyava les platges de Moynaq i el poble vivia de seva industria pesquera. Però tot això va canviar amb els plans soviètics per incrementar la producció de cotó i creant la necessitat de cada cop més aigua per regar els nous camps. I tot plegat ha comportat una de les majors catàstrofes ecològiques de l’Àsia Central amb la dessecació del mar d’Aral. El clima d’aquesta zona també ha canviat i ara els hiverns son més llargs i freds i els estius més calorosos. I d’altra banda, no menys importants son les conseqüències socials amb la pèrdua de milers de llocs de treball de l’industria pesquera. Veure els antics vaixells escorats a la sorra on abans hi havia el port de Moynaq és una imatge totalment fantasmagòrica.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada