dimecres, 20 d’octubre de 2010

Tashkent I

Diumenge dia 17 d’octubre he volat de Kathmandú (Nepal) a Tashkent (Uzbekistan) i per tant començo un nou país. A l’arribada a l’aeroport de Tashkent, ja de matinada, els tràmits habituals s’han eternitzat. He trigat més de dues hores en obtenir el visat i passar tots els controls policials. Un verdader caos! Tot sembla massa complicat per aquests funcionaris amb actituds heretades de l’antiga Unió Soviètica. Finalment passades les 3 de la matinada he aconseguit arribar a l’hotel.

Dilluns dia 18 d’octubre he començat per fer un tomb pels voltants de l’hotel, situar-me una mica i buscar un caixer per obtenir moneda local. Després de dues hores no he aconseguit trobar ni un caixer a la ciutat i he tornat a l’hotel. Després de preguntar, resulta que al mateix hotel hi havia dos caixers. El primer funciona amb Visa però està buit de divisa local. El segon funciona amb Mastercard i només dispensa dolars. Per sort tinc una targeta Mastercard que no havia utilitzat mai.

He dinat al mateix hotel on tots els preus estan indicats en dolars però a l’hora de pagar resulta que no els accepten... Al mateix hotel es pot canviar a sum uzbeko però només m’han deixat canviar 50 dolars. Al principi no entenia perquè però després ho he tingut clar i és que el bitllet més gran que hi ha a Uzbekistan és de 1000 sum uzbeko i això equival a menys de 50 cèntims d’euro... Tot sembla massa complicat a Uzbekistan!

Per la tarda, he anat a passejar per Mustaqillik Maydoni o plaça de la independència. Tashkent té grans avingudes i moltes zones verdes. És una ciutat maca i agradable per passejar-hi. Però d’altra banda, conserva l’ambient fred de país ex-soviètic i resulta difícil trobar una cafeteria o un restaurant o un àrea de botigues.












 
Dimarts dia 19 d’octubre he estat gestionant la compra d’un bitllet d’avió. Una cosa que en un altre país no comportaria gaire temps aquí s’ha convertit en tota una experiència. L’oficina de venda de vols d’avió situada al centre de Tashkent no funciona massa be i m’han recomanat anar directament a l’aeroport. Un cop allà, resulta que ningú parla anglès. Finalment, he aconseguit trobar algú que m’ha ajudat i he pogut comprar el vol d’avió per demà a Nukus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada